EL POBLAT IBÈRIC DE MONTMIRÀ. 18 ANYS D'ARQUEOLOGIA EN L'ALCORA.

A l’agost de 1990 un xicotet equip d’estudiants i llicenciats en Arqueologia, davall la direcció del sotasignat, vam realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica al terme municipal de l’Alcora, concretament al poblat ibèric de Montmirà. D’aquella primera intervenció, continuada en els anys successius, es va complir l’any 2000 el desé aniversari; una dècada que ha permés començar a conéixer l’evolució cronològica, urbanística i material d’un dels principals assentaments de la Cultura Ibèrica a la província de Castelló. El jaciment de Montmirà està situat en una zona de transició entre els dos elements definitoris de l’orografia provincial: la plana litoral i l’interior muntanyós. Ocupa un dels últims contraforts del massís del Penyagolosa, que amb una altitud màxima de 1.813 m és el segon punt més elevat del País Valencià, després del fronterer Cerro Calderón, al Racó d’Ademús. Aquest imponent massís és drenat principalment per tres corrents d’aigua tributàries del riu Millars: el riu Montlleó pel nord, el riu Villahermosa pel sud i l’oest, i el riu Llucena (més avall denominat riu de l’Alcora) per l’est. Precisament en un monticle del marge esquerre d’aquest últim riu, aigua avall de l’embassament de l’Alcora, es troba el jaciment de Montmirà, amb una cota màxima de 352 m sobre el nivell del mar, del qual dista actualment 23 km en línia recta. Orogràficament aquesta muntanya presenta unes excel·lents condicions per a l’ocupació humana al llarg de la història. Es tracta d’un tossal de cim altiplanat, en forma de quilla de vaixell invertida, completament envoltat per vessants escarpats i vora un curs d’aigua de relativa importància en l’antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats a les seues ribes. El jaciment ocupa tota la superfície del cim del monticle, amb unes dimensions axials màximes de 250 i 40 m aproximadament. L’existència de restes arqueològiques a Montmirà és coneguda des de poc després de la Guerra de 1936-39. Però no serà fins a 1990 quan s’inicia el projecte arqueològic actualment en marxa, amb els objectius de conéixer l’estat real de conservació del jaciment i aportar dades per al coneixement de la Cultura Ibèrica a les comarques de Castelló. Transcorreguda la primera dècada des de l’inici de la intervenció podem concloure que els resultats obtinguts han respost àmpliament a les expectatives inicials. Els més de 210 m2 excavats han permés documentar part del sistema defensiu de l’assentament (la muralla) i diversos recintes que formen part de la trama urbanística del poblat (habitacions i habitatges).

S’ha pogut detectar igualment l’existència d’activitat tèxtil i metal·lúrgica i s’ha recuperat abundant material arqueològic de l’estudi del qual es pot concloure que Montmirà va estar ocupat entre els segles VII i II abans de Crist. Però sense dubte els dos elements més suggestius dels que s’han recuperat en aquests anys són dues ofrenes rituals situades per davall del sòl dels recintes en què van ser localitzades. La primera és un enterrament infantil trobat el 1990 al costat de la muralla, pertanyent a un nounat d’entre 2 i 4 setmanes de vida, que interpretem com un sacrifici fundacional relacionat amb l’inici de l’ocupació del poblat o amb una ampliació o reforma, tal com es documenta en uns altres jaciments similars. La segona ofrena va ser localitzada el 1998 i va consistir en un gran atuell de ceràmica globular, col·locat al fons d’una habitació, davall terra, de l’interior del qual es va recuperar un gran fragment de ferro de forma imprecisable i un os d’ovicaprí lleugerament manipulat. Els paral·lels d’aquest tipus de dipòsits en la Cultura Ibèrica ens remeten a una ofrena que podria estar relacionada amb la construcció o bé amb un canvi de funció d’aquest recinte. Els primers deu anys d’història de la investigació a Montmirà han comptat amb l’aportació econòmica de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que autoritza, supervisa i subvenciona aquest tipus d’investigacions, l’aportació material de l’Ajuntament de l’Alcora, que coopera mitjançant la cessió dels equips topogràfic i fotogràfic necessaris, i l’aportació humana d’un nombrós grup d’aficionats i voluntaris locals, que al costat d’alguns estudiants i llicenciats en Arqueologia per diferents universitats (Jaume I de Castelló, València, Autónoma i Complutense de Madrid, Autònoma de Barcelona) han col·laborat en els treballs de camp i laboratori. Al projecte d’investigació de Montmirà cal afegir les excavacions d’urgència dutes a terme el 1994 als jaciments de la Ferrissa i el Testar del Carapito, i el projecte de rehabilitació del castell de l’Alcalatén, iniciat el 1999, amb els quals es completa el resum de l’activitat arqueològica al terme de l’Alcora durant la dècada passada.


Eladi Grangel Nebot Director de les excavacions de Montmirà