APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #11

MINA I FORNS DE CABRES

El terme municipal de l’Alcora posseeix llocs d’especial significat per tots nosaltres, molts d’ells de visita més o menys habitual, com ara Sant Vicent, el Castell de l’Alcalatén, Torremundo, Sant Cristòfol, l’embassament de la Foia, les termes romanes de Santa…

També amaga alguns elements no tan coneguts que formen part del paisatge però dels que a penes sabem res. És el cas de la Mina i els forns de Cabres, que molts coneixereu perquè aquest conjunt forma part del PR-CV 120 (Ruta de les Ermites), del PR-CV 357 (Sender del Patrimoni) i també de la ruta de la Mitja Marató de Muntanya de l’Alcora. Fem una mica d’història.

La Mina de Cabres està situada en la partida de Montmirà, al costat del Tossal del Bou. Les primeres notícies sobre la seua explotació ens arriben dels testimonis orals de la família Nomdedéu. Cristóbal Nomdedéu Negre, avi d’Antonio Nomdedéu, ja explotava aquesta mina per fabricar ciment. Clar que ells eren terrissers, però el negoci també comptava amb forns de calcinació per a l’elaboració de calç, algeps i ciment. Així queda reflectit en l’escriptura de la compra de l’obrador al 1880 per part dels germans Agustín i Cristóbal Nomdedéu Negre:
“(…) le pertenece en pleno dominio una fàbrica de tejería, ladrillos y cimiento romano o cal hidráulica, señalada con el número cincuenta y seis, con tres hornos, uno de ellos grande, el otro para cocer ladrillos, y otro para cal (…)”
La mateixa fàbrica comptava amb un molí de sang per a moldre el ciment i un tamís per a la mateixa funció.

Deu anys després un document de repartiment de la terrisseria entre els dos germans, deixa constància dels materials que hi havia emmagatzemats: “Obra cocida de teja ladrillo (…) obra cruda de teja ladrillo baldosas (…) obra de canterería cocida (…) Idem cruda (…) tierra acopiada en la Fábrica, cimiento crudo cocido (…) cal, mortero y piedra de la Fábrica (…) piedra de yeso, leña de la Fábrica (…)”.

En 1920 va començar a ser explotada per Vicente Ferrer (“Sentet de Cabres”, que és qui dona nom a la mina) i Ramon Ferrer. Vicente va aportar grans innovacions a la producció de ciment, construint uns dels primers forns de ciment de cocció contínua del país, a la part baixa de la mina. Els forns de la Mina de Cabres utilitzaven el carbó com a combustible.

Va completar el conjunt fabril amb la construcció d’una pista que permetia l’entrada de camions (de l’època) fins la pròpia base dels forns per a la càrrega, una casa per als treballadors (doncs el treball era continu dia i nit) i vies de vagonetes per al transport de la matèria primera des de la mina al capell del forn.
La matèria primera eren les margues, que són una roca sedimentaria conformada en percentatges de prop del 50% per argila i CaCo3.

Al poble instal·là una fàbrica per a la molta i envasament del ciment, a l’actual Avinguda Corts Valencianes.

El sistema de molta també va ser molt innovador, ja que es va instal·lar un molí de tambor, el primer que és veia per la zona.

El ciment de l’Alcora es comercialitzava sota la marca “Moltfort” i un dels seus grans clients van ser els constructors de les Viles de Benicàssim de finals del segle XIX i principis del segle XX (https://www.benicassimparaiso.es/…/historia-villas-benicas…/).

Vicente Ferrer fou assassinat durant la Guerra Civil, i el conjunt fabril va ser col·lectivitzat. Després de la guerra, la fàbrica apareix com a “Fábrica de Cal y Cementos Alcalatén”, propietat de la vídua de Vicente Ferrer. A finals de la dècada de 1940 mina i forns van ser adquirits per Rafael Reboll, i la nova empresa es va anomenar “Fàbrica de Rafael Reboll Ribés, (sucesor de la Viuda de Vicente Ferrer)”.

A finals de la dècada de 1950, la generalització del ciment portland va comportar el tancament definitiu dels forns i la mina de Cabres.