Tornar

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #25

DIA MUNDIAL DEL LLIBRE. EL LLIBRE A LA CERÀMICA DE L’ALCORA

Avui 23 d’abril, dia de Sant Jordi, se celebra el “Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor”. Una iniciativa que devem a l’escriptor i editor valencià Vicente Clavel Andrés (1888-1967), que el 6 de febrer de 1926 va proposar al Ministeri de Treball, Comerç i Indústria que “instaure en España la fiesta anual del libro español en la perdurable fecha del natalicio del inmortal Cervantes”. La resposta del Ministeri és imminent, i a la Gaceta de Madrid del 9 de febrer de 1926 (l’equivalent al BOE actual) publica un Reial Decret pel qual s’acorda la celebració de la “fiesta del libro español” el 7 d’octubre de cada any, suposada data del naixement de Miguel de Cervantes en 1547, si bé no està confirmada i només se sap amb certesa la data del seu bateig, dos dies desprès.
En 1929, durant l’Exposició Universal de Barcelona, els llibreters van eixir al carrer amb un èxit de vendes rotund, de manera que es va acordar escollir una data amb un clima més favorable per afavorir la participació de la gent. Així que, de commemorar el naixement de Cervantes es va passar a commemorar la seua mort, el 23 d’abril de 1616, que coincideix amb el traspàs, el mateix dia i any, de William Shakespeare (tot i que, en realitat, cap dels dos genials escriptors va faltar eixe dia).
La data del 23 d’abril, Sant Jordi, va ser l’escollida també per la UNESCO per oficialitzar el “Dia Internacional del Llibre” en 1995, donant-li així el caràcter mundial que té en l’actualitat.

Desprès d’aquesta introducció, anem a veure la vinculació de la Reial Fàbrica de l’Alcora amb aquesta data i amb els llibres. El nexe és, en primer lloc, Cervantes i la seua obra universal, “Don Quijote de la Mancha”. La Reial Fàbrica, empresa moderna, universal i culta, comptava amb un impressionant arxiu de gravats que servia de font d’inspiració per a la decoració de la seua producció més valuosa. Així, coneixem 4 plaques ornamentals d’una mateixa sèrie (format i tècnica idèntics), dos d’elles propietat de la Hispanic Society of America de Nova York, una del Museu Nacional de Ceràmica de Sèvres (París), i la quarta en parador no conegut, trobada per Alexius Feit en un catàleg de 1975 de la casa de subhastes Druot, a París. També coneixem una plata circular d’una col·lecció privada de Castelló amb una escena de Don Quixot arribant a casa dels ducs.

Seguint amb el tema de llibres i ceràmica, la Reial Fàbrica ens deixa també una peça molt singular. Un petjapapers en forma de petit llibre, que reprodueix la portada d’un llibre de prediccions astrològiques per al trienni 1760-1762, editat en 1759. Tot un “divertimento” o “trompe l’oeil”, molt en la línia dels populars plats d’engany de la Reial Fàbrica. A destacar el detall de les primeres pàgines del llibre lleugerament doblades per les puntes, deixant entreveure part del que tenen escrit.

I si parlem de llibres i Reial Fàbrica, és d’obligada referència la que està considerada com la primera gran monografia: la “Historia de la Cerámica de Alcora” de Manuel Escrivà de Romaní, comte de Casal, apareguda en 1919 i reeditada en 1945. No volem parlar, perquè seria inacabable, dels continguts del llibre, sinó del llibre en si mateix; concretament de l’exemplar que conservem al Museu, numerat (núm.74) i amb dedicatòria manuscrita del comte de Casal que diu: “dedicado a la Villa de Alcora, mansión de arte, cuna de artistas, gloria de la Patria, por su entusiasta admirador. El Conde de Casal”. Una veritable joia bibliogràfica que a punt va estar de desaparèixer quan una autoritat municipal el va regalar a un alt càrrec de l’anterior règim; afortunadament la bona gestió d’un funcionari, l’estimat José Mulet Sans, va evitar aquest disbarat.

I per concloure, tornem al principi d’aquesta nota: el dia de Sant Jordi. És curiós com amb el santoral tan ampli que va reproduir la Reial Fàbrica, no coneguem cap Sant Jordi ni pintat (placa ornamental, plata, sotacopa…) ni en escultura. Només hem pogut identificar, entre el legat de Vicente Artero Aicart (1914-2007) que va donar al Museu la família, els motlles d’una figura de Sant Jordi que és molt semblant a una altra fotografiada però no publicada pel comte de Casal, de la qual desconeixem procedència i localització actual.