APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #4

Gerra per a oli. Pedro Juan Nomdedéu Peña. 17 de març de 1925.
Museu de Ceràmica de l’Alcora. MCA-791

Als anys 20 del segle passat, ara fa cent anys, a la cantereria del camí del Molí Nou treballaven els germans Nomdedéu Peña: Francisco, Ramón, Agustín, Antonio, Pedro Juan i José. Cànters, marraixes, bevedores, llibrells, cossis… era la producció més habitual del taller, junt a les monumentals gerres per a l’oli, tan preuades per la clientela. En una d’aquestes gerres el jove Pedro Juan va voler deixar testimoni del seu treball, signant-la i datant-la a la vora: “Alcora. 17 de marzo de 1925. Pedro J. Nomdedeu”. Però, tot i la signatura, el destí d’aquesta gerra anava a ser el mateix que el de la resta de la producció: la venda a l’Alcora o als pobles del voltant. Un cop carregada al carro per portar-la al mercat, se li perd la pista definitivament.

O no. La casualitat, o l’atzar, va voler que, vora mig segle desprès, la gerra tornara al lloc on es va fabricar. A principis de la dècada de 1970 un matrimoni de Figueroles acudí al taller dels fills de Pedro Juan, Pedro, Vicente i Antonio Nomdedéu Medina, per encarregar 2 gerres mitjanes d’oli, perquè la que tenien en casa era massa gran i no es podia manejar fàcilment.

Complit l’encàrrec, els compradors van oferir als terrissers la gran gerra que ja no els hi era de profit, i aquests es van interessar per si la podien tornar a vendre. La sorpresa fou quan Vicente Nomdedéu Medina va identificar la signatura del seu pare a la vora de la gerra. Òbviament, açò canviava el propòsit inicial dels Nomdedéu, que van conservar aquesta preuada relíquia al seu taller, fins el tancament de la cantereria en 2002. A partir d’aleshores, forma part dels fons del Museu de Ceràmica de l’Alcora i està exposada de forma permanent a la segona planta de les nostres instal·lacions, a punt de complir el seu primer segle d’existència.