ELS NINOTS DE SANT CRISTÒFOL

Se celebra entorn a la festivitat del patró de l’Alcora, Sant Cristòfol (10 de juliol).

Inici del s.XX.- La vila de l’Alcora, eminentment agrícola, havia acabat de realitzar la sega i el complementari batre, posant punt final a l’anual cicle de l’agre. Eren vespres de la Festivitat de Sant Cristòfol, el seu patró per excel·lència. Algunes de les seues principals vies públiques van ser guarnides. Els veïns, molt afanyats, estaven penjant els seus respectius ninots en un entorn cordial i fester. Una celebració nascuda en un món rural, poc costosa, però molt participativa i popular. Berenars en improvisades terrasses en el carrer, balls típics i les interessants partides de naips completaven aquell programa d’actes. En els dies previs, els xiquets de la vila alcorina ja marcaven la pròxima algaravia.

Durant l’acabat de concloure juny, que va tindre només mitja jornada lectiva, a les vesprades corrien com a bojos cap a les eres del batre on els esperava el trill. Allí, en aquelles arenes de treball agrícola, on les faixes de blat (garbells), per mitjà d’un rude sistema, eren tractades per a separar el gra de la palla, o pelussa, un munt de xiquets xicotius se’n muntaven a la taula de trill, que no parava de donar voltes com si es tractara dels cavallets. Els xiquets, amb el seu pes, ajudaven a fer que les pedres de sílex incrustades en la part inferior de la taula foren més efectives en la costosa selecció. Robes velles, la descrita palla, un poc de serradura i una llarga soga eren útils suficients per a la popular manufactura del ninot.

Un Dia complet de Sant Cristòfol es componia de: pas del riu, entorn al migdia, processó de vesprada i un emotiu final amb la crema dels ninots sota una il·luminada nit.