APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #13
LA CAMPANETA DE LA FÀBRICA GRAN
En 1944 la Fàbrica Gran, com es coneixia aleshores la Reial Fàbrica, va ser parcialment enderrocada per aprofitar les teules i altres materials de construcció. Entre els elements que van desaparèixer, bona part de la casa-palau dels Híxar i l’espadanya que destacava a la façana, junt a la porta principal, que tan familiar ens resulta per la fotografia de José Gartner (c.1909), publicada pel comte de Casal en la seua “Historia de la Cerámica de Alcora” (Imprenta Fortanet, Madrid, 1919).
L’encarregat de retirar la enruna en 1944 fou Manuel Granell Ramos. D’entre tots els materials, va poder rescatar una petita campaneta, la més menuda de les 2 que hi havia a l’espadanya, de 16 cm de diàmetre i 30 cm d’alçada, aproximadament, incloent la truja de fusta. Des d’aleshores, aquest preuat tresor de la Reial Fàbrica ha estat custodiat per la seua filla, María Granell Andrés, que ha acceptat, en representació de la família, cedir-la en dipòsit al Museu, on està exposada des de l’1 de febrer de 2020.
Les primeres Ordenances de la Reial Fàbrica (1727) estableixen al seu article 55 que “Mandamos que ninguno entre, ni se levante del trabajo, sino es con el toque de la Campana, que tocará á la hora señalada, permitiendose, que puedan tardar los oficiales vn quarto de hora, como no sea por vicio, pero si se tardare mas, no se accepte ya por aquella mañana, ó tarde, sino que se señale su falta por el Portero, como sino huviera concurrido, bien entendido, que quando assi no será admitido por llegar tarde, será dueño el laborante de emplear la mañana, ó tarde en lo que bien le parezca, y esto se entenderá, como el Director no ordene que se le haga bueno”.
Desconeixem si la campaneta cedida per la família Granell Andrés seria aquesta a la que fa referència el primer reglament de la Reial Fàbrica, o si fou alguna substitució posterior. Però en tot cas, constitueix un bé moble singular que ens ajudarà a completar, poc a poc, el complex trencaclosques que és la nostra estimada Fàbrica Gran. Gestos com el de la família Granell Andrés són dignes d’elogi perquè demostren, per un costat, la constància en la custòdia temporal (tot i que siga per 75 anys) d’un objecte d’interès general, patrimoni de tots els alcorins; i per altre, l’encertada elecció del moment per materialitzar la cessió al Museu, tot just quan acaba de començar el projecte de recuperació de les instal·lacions de la Reial Fàbrica. Tota una declaració d’intencions i de recolzament a un projecte que és de tots, i que entre tots hem de fer realitat.
