APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #17
LES PLAQUES DEL VIA CRUCIS DE L’ALCORA
Cap a 1774
Propietat de la Parròquia de l’Alcora. Dipositades al Museu de Ceràmica de l’Alcora
Avui Divendres Sant, dia gran per a l’Alcora, les circumstàncies obliguen a la suspensió de tot el programa d’actes. Però el patrimoni associat a aquesta data segueix estant present, com ara el patrimoni immaterial (la Rompida de la Hora), el patrimoni immoble (ermita i recinte del Calvari), i el patrimoni moble (les estacions del Via Crucis). Precisament d’aquestes últimes volem parlar avui, però no de les que actualment estan col·locades a les capelletes del Calvari, obra de José Cotanda Aguilella, sinó de les originals del segle XVIII, produïdes a la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda.
Les plaques degueren ser elaborades cap a 1774, coincidint amb l’inici de les obres de construcció de la nova ermita del Calvari (17 de juliol de 1774, acta de col·locació de la primera pedra), a la vegada que també es col·locarien les 7 plaques dels Dolors de la Mare de Déu.
Del conjunt de 15 plaques que composaven el Via Crucis, se’n conserven en l’actualitat 4. Són les corresponents a les estacions VII (2ª caiguda de Crist), IX (3ª caiguda de Crist), XI (Crist és clavat a la Creu) i XIII (Crist és davallat de la Creu). Les 3 primeres estan basades en gravats de l’artista François Dubercelle (1695-1755), mentre que de la 13a desconeixem la font gràfica d’inspiració.
Al llarg de la seua història han patit tota una sèrie de vicissituds que han fet que l’extraordinari conjunt hage quedat reduït als 4 exemplars conservats al Museu. Des de la Guerra de la Independència (1808-1814) fins la Guerra Civil (1936-1939), passant per les guerres carlines, tots els episodis bèl·lics han deixat la seua negativa empremta, també, en el patrimoni històric. Però no sols els fets d’armes han afectat al Via Crucis alcorí del segle XVIII. També altres fets ocorreguts, diguem, en temps de pau, dels quals dona testimoni la premsa de cada època.
El primer, el 27 de gener de 1919. Per tal d’ajudar a sufragar unes obres a l’ermita del Calvari, mossèn Juan Bautista Villar té la brillant idea de vendre una de les plaques del Via Crucis, concretament l’estació núm.13, que estava valorada en 25.000 pessetes. La placa ja havia eixit de l’Alcora; estava a Castelló per tal de fer una rèplica que substituïra l’original. Quan la població es va assabentar de l’espoli, es va manifestar violentament fins que va aconseguir el retorn de la placa. Podeu llegir la notícia completa en una de les imatges adjuntes, corresponent a l’edició del periòdic El Motín, del 6 de febrer de 1919, que ofereix una versió dels fets en un article sarcàstic i mordaç que titula “A caza de un cura”.
El segon fet és més recent i més greu, doncs es tracta d’un robatori encara no resolt. El periòdic Mediterráneo donava notícia, en la seua edició del 16 de juny de 1974, de la desaparició pocs dies abans de la placa núm.15, la resurrecció de Crist, única que quedava in situ i que a hores d’ara encara no ha aparegut. Tampoc està inspirada en els gravats de Dubercelle (que només va realitzar els 14 del Via Crucis tradicional), i probablement es va incorporar més tard al nostre Calvari. Amb la perspectiva que dona el temps transcorregut (46 anys) i sense conèixer en detall dels fets, crida l’atenció la tardança i poca importància que la premsa li donà al robatori (una noteta breu publicada dies desprès) i el poc o nul impacte que la notícia ha tingut els anys posteriors. No sabem si es va realitzar algun tipus d’investigació i l’abast d’aquesta, però en tot cas ens sembla poc d’esforç per a un atemptat tan greu al nostre patrimoni històric-artístic.
Així, podem veure com els esdeveniments històrics han desfet el que al seu temps seria un dels conjunts artístics més extraordinaris eixits de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. Coneixem, però, la totalitat dels gravats d’inspiració de les plaques. I en conservem afortunadament 4, gràcies a les quals sabem com va ser l’adaptació dels gravats a la ceràmica, tant en composició com en policromia. Us imagineu replicar les que falten per completar, vora 250 anys desprès de la seua elaboració, el Via Crucis complet original del Calvari de l’Alcora? Capacitat tècnica i artística, avui en dia, també en tenim. Seria una gran incorporació al gran projecte de celebració del 3r centenari de la fundació de la Reial Fàbrica (2027), cada vegada més prop en el calendari.
