volver

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #18

LA RÈCUA DE L’ALCORA

En la documentació històrica conservada a l’Arxiu Municipal de l’Alcora, en la secció de protocols notarials del segle XVIII, existeixen nombrosos contractes establerts entre diversos particulars i la Reial Fàbrica per a transportar pisa fins les factories (magatzems) de les ciutats; i també per carrejar-la fins la platja de Castelló o de Borriana, des d’on desprès eixia per via marítima cap a diferents destinacions. Als documents que es conserven a l’Alcora, hi ha referències als ports de Barcelona, Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Alacant i Cadis.
Estem parlant, com és obvi, de les famoses rècues. Famoses i importants per a l’èxit empresarial de la Reial Fàbrica, doncs sense un bon sistema de distribució comercial no es podia assegurar l’abastiment dels mercats, situats molt lluny de l’Alcora.
És especialment significativa l’abundància de documents del període març 1791-novembre 1794: 240 contractes que sumen un total de 8.044 caixons de pisa i més de 73.000 lliures de valor. D’aquest voluminós corpus documental es pot extraure molta informació, que ultrapassa amb escreix l’extensió i objectiu d’aquesta breu nota. Només dir que les rècues les formaven diversos socis (el més habitual, 3 ó 4) i que no eren “professionals” d’aquest negoci, sinó que tenien oficis diversos i ocasionalment contractaven amb el director de la Reial Fàbrica la compra d’una partida de pisa que pagaven en tornar de la seua expedició comercial. Entre els oficis d’aquests traginers eventuals predominen els llauradors, però també apareixen jornalers, operaris de la fàbrica, terrissers i ollers, i altres menys nombrosos, com ara un pastor, un mesonero, sastres, sabaters, un cordeller, un paleta, un fuster, un tractant (comerciant) i un espardenyer.
Aquestes companyies de traginers van anar evolucionant amb el pas del temps. Allà on els camins ho permetien, els carros es complementaven amb les rècues. I ja al segle XX, la motorització va limitar cada vegada més l’àmbit d’actuació dels matxos i altres cavalleries. Animals que, tornant al segle XVIII i a l’Arxiu Municipal de l’Alcora, no sols eren fonamentals per la comercialització de la pisa, sinó també per al subministrament de matèries primeres (fusta, argila, arena…) i llenya (malea) per a la cocció als forns rodons.
Afortunadament quan parlem de la rècua de l’Alcora no parlem només en passat, sinó també en present i futur. I ho és gràcies a la iniciativa d’un grapat d’entusiastes, que van crear l’Associació Tradicional Rècua de l’Alcora (ATRA), encarregada de conservar l’essència d’aquesta joia del nostre patrimoni immaterial, amb la vestimenta de les cavalleries i dels traginers, la composició, els elements associats (trabuc, esquellots, caixes de càrrega…) i, sobre tot, la cura i manteniment dels animals, tasca diària, anònima i costosa que és molt d’agrair.
En el projecte de recuperació de la Reial Fàbrica, la rècua de l’Alcora té reservat un paper primordial. Els elements del patrimoni immaterial són per regla general més escassos i més fràgils que els del patrimoni material (moble i immoble), i mereixen una especial atenció. Per això als actes del MaigCeràmic de 2019, l’1 de maig (292è aniversari de la Reial Fàbrica) es va organitzar la recreació de la rècua de l’Alcora, amb la participació no sols de l’ATRA, sinó també del Grup de Danses la Font d’Aixart i de la Rondalla de l’Alcalatén. L’entrada de malea i l’eixida de les cavalleries carregades de pisa i completament abillades va obtenir un impressionant èxit mediàtic i de públic. MaigCeràmic 2020 no serà possible, però el compromís de col·laboració amb la rècua de l’Alcora segueix vigent i tindrà molt prompte una nova edició. La rècua té un monument a l’entrada de l’Alcora, com a record permanent de la seua importància històrica a la nostra ciutat. Però la rècua és també patrimoni viu i entre tots hem de garantir la seua conservació i promoció.

Anar al joc relacionat amb la Recua