APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #19

“CORONAT” CASTELLÀ DEL SEGLE XIV

Les obres de renovació urbana, en especial les que es desenvolupen als carrers del casc antic de les poblacions, són sempre una bona oportunitat per aprofundir en el coneixement de la seua història. Ajuda, i molt, el fet de que la legislació vigent és cada vegada més sensible envers els assumptes de patrimoni històric i cultural. Amb les competències en matèria de cultura transferides a les comunitats autònomes, la pràctica de l’arqueologia al País Valencià es regeix per la Llei del Patrimoni Cultural Valencià (1998) i successives modificacions (especialment la de 2007), i pel Reglament de regulació de les actuacions arqueològiques, publicat al DOGV el 28 d’octubre de 2017.

A l’Alcora, el casc antic (recinte medieval envoltat per les muralles del segle XIV) està catalogat com a jaciment arqueològic, i en aplicació d’aquesta normativa, les obres que afecten immobles o vies públiques, tant d’iniciativa pública com privada, han de comptar amb el preceptiu control arqueològic. Gràcies a açò, s’han pogut documentar i en alguns casos conservar trams de la pròpia muralla medieval (carrer Major, plaça Nova, Torre del Repès) i s’han recuperat interessants materials en aquests i altres indrets (plaça del Caragol i carrer del Mig).

Una d’aquestes obres, la renovació urbana del carrer del Mig i plaça del Caragol, va comptar amb el corresponent seguiment arqueològic (a càrrec d’Ana Oller, a qui agraïm la informació i imatges que ens ha proporcionat), que va tindre, com a resultat més impactant, la localització d’una sitja excavada al subsol, situada al carrer del Mig, molt prop de la placa ceràmica amb el Crist del Calvari.

Com és habitual en aquest tipus d’estructures, quan les sitges deixen de tindre utilitat són abandonades i poc a poc es van reblint de sediments; i entre aquests sediments, materials de valor històric-arqueològic, en el cas de la nostra sitja, ceràmica valenciana i de Terol dels segles XIV a XVII (prou habitual en aquesta zona) i ceràmica de la nostra Reial Fàbrica, omnipresent a l’Alcora. Però també va aparèixer un petit objecte un tant estrany en aquestes contrades: una moneda castellana del segle XIV.

Es tracta d’un cornado encunyat a Burgos entre 1369 i 1379 per rei Enric II de Castella, fundador de la dinastia Trastámara. De fet, el primer Trastámara de la Corona d’Aragón era net seu: Ferran I d’Aragó, nomenat rei pel Compromís de Casp (1412).

A l’anvers presenta la llegenda ENRICVS REX envoltant el bust coronat del rei, de perfil. Al revers, llegenda CASTELLE E LEGIONI al voltant d’un castell de tres torres, i a la part inferior la lletra B, en al·lusió Burgos (seca o lloc d’encunyació de la moneda).

El coronat (“cornado” en castellà) és una moneda castellana de billó (aliatge de plata i coure de proporció variable) dels segles XIII i XIV que rep el seu nom per la figura coronada que du a l’anvers (“cornado”, síncope de coronado). Fou introduïda pel rei Sancho IV en 1286 i va patir nombroses devaluacions al llarg de la seua existència. Una de les més importants la realitzada pel propi Enric II: immers en una llarga guerra contra Pere I, el seu germanastre i predecessor al tron castellà, es va envoltar d’aliats “convençuts” a preu d’or. Entre ells, les “Companyies Blanques”, integrades per soldats de fortuna i enviades pel rei de França per ajudar-li en la seua guerra fratricida. En derrotar al seu germà i ser proclamat rei de Castella, va haver de fer front als deutes adquirits amb els mercenaris francesos, i una de les decisions que va prendre fou la de devaluar el coronat retallant notablement la part de plata de l’aliatge del billó, la qual cosa va derivar en la pèrdua generalitzada de confiança en la moneda castellana.

Com va arribar aquesta moneda a l’Alcora? Quin periple va seguir des de la seua encunyació a Burgos, al segle XIV, fins la sitja del carrer del Mig? Només sabem, suposem, que en algun temps es va utilitzar com a penjoll (pel forat que presenta). Són preguntes sense resposta, que mereixen un estudi en profunditat i la continuació de les investigacions arqueològiques i històriques. Perquè, com ha demostrat aquesta sitja del carrer del Mig (i la resta d’actuacions arqueològiques al casc antic de l’Alcora), la història és com un gegantí trencacaps del que poc a poc anem recuperant alguna peça.