APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #31

EL MOSAIC DE LES TERMES ROMANES DE SANTA

En 2004, en el transcurs de les excavacions arqueològiques que s’estaven desenvolupant al jaciment romà de Santa amb motiu de la construcció de la nova carretera CV-190A, es va localitzar la planta completa d’un edifici termal, i en una de les seues dependències un fragment de mosaic. Aquesta troballa va obligar a desviar lleument el traçat del nou vial cap una zona lliure de restes arqueològiques, de manera que s’ha pogut conservar les restes d’aquest singular edifici. Per a conèixer-lo millor al final d’aquest article podeu veure una recreació 3D del jaciment.

El fragment de mosaic recuperat medeix poc més de 3 metres de llarg, i la seua amplària màxima és d’uns 70 cm. Originàriament devia cobrir tot el vestíbul de les termes, si bé només s’ha conservat aquest fragment gràcies a la protecció que li ha proporcionat el talús sobre el qual circulava una séquia de rec. Davant la impossibilitat de conservar in situ el mosaic, aquesta excepcional troballa va ser extreta per un equip de restauradores especialitzades, i ara es conserva als magatzems del Museu separat en tres parts, a l’espera d’un muntatge museogràfic definitiu.

El seu estudi ha estat realitzat per la Dra. Mª Pilar San Nicolás Pedraz, professora de la UNED. El mosaic està conformat per tessel·les de pedra blanca, negra, ocre i granat, i tessel·les de pasta vítria de color verd i granat. Presenta restes una sanefa decorada amb roleus d’heura esquematitzada entre dos bandes de tessel·les negres, i com a element més significatiu, un parell de sandàlies i un altre parell, pitjor conservat, que podrien ser també sandàlies, o bé peus nus o les seues petjades (plantae pedum). També s’han conservat restes molt residuals d’una inscripció, que malauradament no ha pogut ser transcrita.

Les sandàlies són prou habituals en els mosaics romans trobats en edificis termals. Normalment se situen en el vestíbul, i seria una mena de pictograma que indicaria als usuaris que es troben en la sala on s’han de descalçar i despullar. Pels motius decoratius que apareixen al mosaic, així com pel context arqueològic en el què ha aparegut, la Dra. San Nicolás situa la seua cronologia cap als segles II-III.

El mosaic i les termes que l’acullen, forma part d’un destacat assentament rural situat als peus del Camí dels Bandejats, eix que comunica la Via Augusta amb les terres de l’interior. El lloc presenta unes condicions òptimes per a l’explotació agrícola de l’entorn, i pels seus voltants es van localitzar diverses làpides funeràries romanes, així com un conjunt de sitges excavades en la roca. Tant per ubicació i extensió, com per la naturalesa de les troballes realitzades, Santa és, sense dubte, un dels principals jaciments arqueològics del nostre terme.