APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #32

“In the rain” i el Concurs Internacional de Ceràmica de l’Alcora

“In the rain” (2017)
5,5x86x86 cm. Porcellana i colorants
Viorica Bocioc (Romania)

Portem avui als “Apunts de Patrimoni” una obra de ceràmica contemporània, la primera que presentem en aquest confinament. Es tracta d’una excel·lent peça de la ceramista romanesa Viorica Bocioc, elaborada amb porcellana i colorants, d’una notable complexitat tècnica i un convincent resultat estètic. El títol no pot ser més eloqüent: “In the rain” (“en la pluja”), doncs sembla que l’artista s’ha ajudat de la pluja per donar-li a la seua creació l’aspecte desitjat, amb centenars de petits cràters que aparenten haver estat produïts pels efectes d’una virulenta tempesta.
L’obra fou guardonada amb el 3r premi al 37 Concurs Internacional de Ceràmica de l‘Alcora, conegut arreu per les seues sigles, CICA. Des d’aleshores, des de l’estiu de 2017, forma part de l’exposició permanent de ceràmica contemporània de la 2ª planta del Museu de Ceràmica de l’Alcora.

A través de l’obra de Viorica Bocioc volem fer algunes reflexions, breus, al voltant del que significa el CICA per a l’Alcora. En primer lloc, suposa apropar altres perspectives geogràfiques, altres tradicions ceràmiques, a la nostra particular visió local. CICA no porta la “i” d’adorn, sinó que és un apel·latiu més que merescut: en les 10 últimes edicions (2010-2019) s’ha registrat una inscripció mitja de 167 ceramistes, dels que només el 36% eren espanyols, i la resta (64%) procedien d’altres 32 països. Vol dir açò el concurs es nodreix de tradicions artístiques/culturals molt diferents, la qual cosa aporta a l’exposició una potent diversitat de llenguatges creatius sobre suport ceràmic, i d’això se’n beneficia la col·lecció de ceràmica contemporània del nostre Museu.

Però més enllà de les xifres de participació, que són un recolzament a la tasca realitzada i alhora un compromís per a futures edicions del CICA, hi ha intangibles que ens permeten valorar també la repercussió del concurs en el camp de la ceràmica contemporània, on està considerat com un dels més acreditats del món. Entre els ceramistes, ser seleccionat per a l’exposició és considerat gairebé com un premi (d’eixos 167 participants anuals que hem comentat abans per al període 2010-2019, només 41 són escollits de mitja per a l’exposició), i per això prenen totes les mesures al seu abast per garantir l’arribada al Museu, en perfecte estat, de l’obra seleccionada, tot i que malauradament no sempre és així. CICA és, per tant, sinònim de prestigi per als artistes, i formar part de l’exposició i del catàleg, un mèrit a destacar en el currículum. En aquest sentit, és proverbial la meticulositat dels ceramistes orientals (Taiwan, Xina, Japó, Corea del Sud) en la preparació dels embalatges. Altres, més propers, no dubten en fer desplaçaments de fins a 1.500-2.000 km per portar l’obra personalment des de França, Bèlgica, Països Baixos, Alemanya, Suïssa, Regne Unit…, però també de Rússia, Veneçuela o Japó. Quant a desplaçaments i embalatges, menció especial mereix Viorica Bocioc, que va traslladar “In the rain” des de Lugoj (Romania) fins l’Alcora (2.550 km) en autobús!!! travessant 6 països amb una “roda” de 120 cm de diàmetre i 30 cm d’amplària.

I en sentit invers, també. Des de l’organització som conscients dels esforços que realitzen els ceramistes de tot el món i mirem per oferir la millor plataforma de difusió per al seu treball. Tampoc ens oblidem de l’altre factor essencial en aquest procés comunicatiu a través de l’art: el destinatari; és a dir, el públic. Per això la 40 edició del CICA, convocada per a 2020, ha endarrerit les dates de l’exposició respecte als anys anteriors (del 16 d’octubre al 23 de desembre) amb l’objectiu d’arribar a un públic més nombrós i diversificat. Malauradament l’actual situació de decret de l’estat d’alarma i suspensió dels terminis administratius ha afectat al període de presentació d’inscripcions, que s’haurà d’allargar fins a mitjan juny, la qual cosa repercutirà probablement en un endarreriment de les dates inicialment previstes per a l’exposició.

Siga com siga, el 40 CICA 2020 segueix el seu curs i l’exposició se celebrarà, assolint així una longevitat inèdita en aquest tipus de convocatòries artístiques al nostre país. I de cara al futur més immediat, no descartem modificar la cadència anual del concurs per transformar-lo en biennal, seguint un camí ja recorregut per altres concursos, amb l’ànim de reforçar l’estructura organitzativa i seguir oferint un espai de confluència entre el públic i l’obra de ceramistes tan apassionades com Viorica Bocioc, autora de la peça destacada avui en aquest “Apunts de Patrimoni”.