volver

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #39

L’enterrament iber del Tossalet de Montmirà

Entre els anys 1990 i 2000 es van dur a terme una sèrie de campanyes d’excavació arqueològica al poblat iber del Tossalet de Montmirà. Es tracta d’un jaciment situat al cim d’un turó de forma aplanada, a la vora del riu de l’Alcora, protegit per una muralla que l’envolta i accentua encara més l’aspecte de fortalesa que ja té la pròpia muntanya per les seues condicions naturals.

Degut a aquesta orografia, i gràcies als resultats de les campanyes arqueològiques realitzades, sabem que a les cases del Tossalet de Montmirà s’accedia des d’un carrer central que dividia el cim en dos. A cada banda trobaríem les cases, no totes iguals, però sí amb elements comuns que ens ajuden a entendre la vida dels seus habitants. Tota casa ibèrica, independentment a qui pertanyia, la seua grandària o el seu nombre d’habitacions, contindria dos elements principals: la llar i el magatzem. Les llars eren el centre de la vida domèstica, en elles es preparaven els aliments i es cuinava, i al seu voltant es reunien els membres de la família ja que el foc servia de llum i calefacció. Per altra banda, els magatzems estarien plens d’àmfores, tenalles i recipients on es guardaven els aliments i segurament molts dels productes que es consumien dia darrere dia.

Durant la primera campanya d’excavació, l’any 1990, es van recuperar les restes de l’esquelet d’ un nadó que va morir amb una edat compresa entre 3 i 4 setmanes. La troballa es va produir a l’extrem nord-oest del poblat, junt a la muralla defensiva, i en un nivell per sota del sòl del recinte on es va trobar. Està datat al segle VI-V ANE. Descansava directament sobre una part clivellada de la roca del turó, i açò va facilitar el procés d’extracció, que es va poder realitzar en bloc. Desprès es va dipositar en el Servei de Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Castelló, que es va encarregar de realitzar una neteja en profunditat i la fixació de les restes al suport petri on es va localitzar. Actualment es troba exposat al Museu de Belles Arts de Castelló, en la vitrina de rituals funeraris ibèrics.

Al món ibèric no són estranyes estes troballes, ja que es tracta de rituals funeraris d’àmbit domèstic. Més difícil és interpretar el seu significat i són vàries les teories que intenten donar explicacions. Les més acceptades són dos: en primer lloc es descriu estos ritus com a mode de protecció familiar per part dels infants morts prematurament, és a dir, el nadó exerciria una funció protectora de la casa i dels seus habitants; en segon lloc, estos ritus s’interpreten lligats a un cicle d’inici i/o final, és a dir, moments fundacionals vinculats a aspectes de la vida ibèrica o activitats productives.

Les causes de mort dels infants enterrats seguint ambdós ritus tampoc està consensuada. Una de les opcions proposades obeeix a morts naturals per causes diferents, normal si tenim en compte l’alta mortalitat infantil en esta època. Altra hipòtesi és l’infanticidi, ja fóra amb finalitat de control demogràfic, per defectes congènits del nadó o simplement com a part del ritu.

En el cas del nadó del Tossalet de Montmirà, estem davant d’un ritual en el qual es conjuguen diversos elements. L’esquelet es va trobar baix els nivells de la casa, amb fractures i desplaçaments en els ossos de la cara i al costat d’un fogueret. Totes estes evidències ens fan pensar que es tracta d’un ritual d’àmbit domèstic, en el que primer s’enterraria el cos en un ritu en el que el foc exerciria d’element purificador. Ens queden les incògnites de si la seua mort va ser natural o provocada i si les fractures de la seua cara responen a una desfiguració pròpia del ritu. Siga com siga, es tracta d’una troballa excepcional pertanyent a un ritual que els ibers reservaven als seus membres més joves, ja que la pràctica funerària habitual era la incineració. De fet, a un altre lloc de l’Alcora, al jaciment d’El Saltador, es van trobar en 2013 els cossos de 5 nounats pertanyents a l’època ibero-romana, la qual cosa demostra la pervivència d’aquesta pràctica durant tota l’existència de la Cultura Ibèrica al nostre territori. Aquests enterraments infantils van ser objecte d’una exposició al Museu de Ceràmica de l’Alcora entre octubre i desembre de 2013.