Cerámica y sociedad
“Doscientos años hace contaba esta villa 300 vecinos; adelantó muy poco hasta 1718, y entonces empezó a notarse el aumento que ha continuado siempre, hasta formar hoy día 1.200 vecinos […] Las fábricas de loza y porcelana le han dado nueva vida, han multiplicado el numerario, y mantienen una porción crecida del pueblo.”
(Antonio José Cavanilles: Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. 1795)
L’Alcora naix com a població amb entitat pròpia en 1305, quan Juan Ximénez d’Urrea, senyor de l’Alcalatén, li concedeix Carta Pobla. La plaça d’Espanya o plaça de Loreto (per una ermita que hi va haver en aquest lloc, avui desapareguda) es troba al costat de l’antic recinte medieval, del qual es conserven alguns trams de muralles, els portals de Marco i de Verdera, i la torre del Repés, al costat d’aquesta mateixa plaça.
L’evolució demogràfica de l’Alcora és una mica singular, amb períodes de ràpid creixement relacionats amb l’auge de l’activitat ceràmica. El primer de tots ells, en 1727, amb la fundació de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda. L’arribada d’operaris, mestres i comerciants d’altres zones d’Espanya i de l’estranger va provocar que, en poc més de 50 anys, es passés de 1.200 a 4.800 habitants.
Entre 1800 i 1950, es produeixen grans fluctuacions demogràfiques degudes a la freqüència d’epidèmies i conflictes bèl·lics. A partir de 1960, la població experimentarà fases de fort creixement, coincidint amb els cicles d’expansió industrial, fins a arribar als 11.000 habitants actuals.
La ceràmica de l’Alcora: factor de multiculturalitat
Francesos, holandesos, saxons, italians…, a més d’operaris procedents de diversos territoris de la Corona d’Aragó i de Castella, van atorgar a l’Alcora una extraordinària diversitat social durant el segle XVIII, que es reflecteix també en la seua ceràmica, amb influències orientals, franceses, centreeuropees…
En les últimes dècades, la indústria ceràmica ha exercit com a pol d’atracció de gent de totes les procedències que han contribuït al desenvolupament econòmic i a la formació d’una societat plural i hospitalària.