El desarrollo del sector industrial

La indústria taulellera

“De 1960 a 1965 va a producirse un gran aumento en la producción azulejera. Paralelamente a esta euforia va a producirse un curioso espíritu emancipador de los productores alcorinos que, con capitales muy exiguos, montaron sus propias fábricas a base de maquinaria procedente del desguace de otras fábricas en trance de modernización”

(José Quereda Sala: “Alcora y su industria azulejera”. Quaderns de Geografia, núm. 13. Facultat de Filosofia y Lletres. Universitat de València, 1973)

La primera gran expansió de la indústria ceràmica local es produeix a finals de la dècada de 1950, passant de 8 fàbriques en 1955 a 22 en 1960, en una tendència positiva que es mantindrà al llarg dels següents anys, arribant a 64 fàbriques en 1965.

Les noves factories depenien de noves fonts d’energia que substituïen la malea o llenya de garriga. Per tant, les variacions en el preu del carbó, petroli o gas natural (segles XX i XXI), juntament amb les inestabilitats polítiques en els països productors d’energia o en els mercats ocasionaren diferents crisis al sector. Als anys 90, i per causa del bum immobiliari espanyol, hi haurà un altre repunt de les vendes amb el corresponent creixement en el nombre d’empreses/forns, la qual cosa ocasionarà una nova gran migració, de manera que la localitat passarà de 8.000 a 11.000 habitants en uns 15 anys. Des de 2008, la baixada del consum intern al país provocarà una altra crisi de vendes que s’ha vist compensada, en part, amb l’obertura de nous mercats internacionals.

La xemeneia de Gaya

En la dècada de 1950, algunes factories van erigir imponents xemeneies que les van fer destacar de la resta. Aquestes xemeneies milloraven el tir en la combustió i, per tant, rendibilitzaven el combustible. A més, allunyaven de la població els fums de la combustió. A l’Alcora, també es construeixen algunes xemeneies com a símbol d’hegemonia d’unes marques sobre les altres. La que veiem aquí està batejada: es diu Victòria i, encara que actualment està despullada del seu forn, segueix sent emblema i record de la fàbrica de taulells Gaya (1922).