La recocido Arriero

” Mandamos assi mismo , á fin que la referida nuestra Fabrica ceda toda beneficio a nuestros Vasallos, que aviendo bastante numero de ellos, que quieran comerciar con los generos, que en ella se fabricaren, solo se venda la referida Loza, ó Fayanza por manos de Vasallos nuestros […]”.

(Primeres Ordenances de govern de la Reial Fàbrica. 1727)

Al centre de la rotonda que tenim davant podem veure l’escultura de forja realitzada per Forjas Artísticas La Zarza, de Rubielos de Mora (Terol). Aquest grup escultòric representa les cavalleries que transportaven la ceràmica de la Reial Fàbrica, en el segle XVIII, fins als punts de venda de Madrid, València, Saragossa, Barcelona i altres ciutats, i també als ports de Cadis i Castelló per a l’exportació a Amèrica i Europa, respectivament. Les rècules també s’encarregaven de la venda ambulant. Les delicades peces de pisa viatjaven en caixes de fusta o sacs plens de palla.

A l’Alcora, se segueix representant la rècua en la celebració de Sant Antoni (a mitjan de gener), gràcies a l’esforç de l’Associació Tradicional Rècua Arriera.

Composició estàndard de la Rècua: un mínim de quatre matxos i 8 persones. El primer animal va muntat pel guia, armat amb un trabuc, el segon i el tercer porten la mercaderia i l’últim animal porta dos esquellots de grans dimensions, amb els quals advertien de la seua arribada a possibles compradors.

Vestuari dels traginers: pantalons de drap negre, camisa blanca, mitjons blancs i espardenyes valencianes. El vestuari es completa amb capa espanyola, mocador lligat al cap i barret.

Eines de les cavalleries: capçana de gala amb mosquer de borles, pitral, cingles i mantes de colors vius (vermell i granat en els serrells, brodats i borles). La càrrega anava tapada amb mantes de llana, possiblement manufacturades a Morella o poblacions properes.

El cacharrero

1779

259 x 220 cm

Museo del Prado, Madrid

Cartró pintat per Goya que capta un moment de la vida quotidiana madrilenya. En un primer pla, un jove —d’esquena, vestit amb indumentària de valencià— exposa els seus productes a una parella de joves i una dona gran. La pisa que ofereix el venedor s’ha identificat, gràcies al mestratge de l’artista, com a vaixella de l’Alcora.