La alfarería en Alcora

“Y últimamente hace apropósito en dicha villa la dicha fábrica la destresa de sus vecinos en las ollas y cántaros, pues estos con facilidad y tiempo breve, acostumbrados a manejar su barro y ruedas, están aptos para la baxilla, conosiéndose este beneficio en que siendo dose las ruedas perennes en dicha fábrica, solo hay en ellas dos maestros forasteros, siendo los demás vecinos de dicha villa […]”.

(Memorial de la Reial Fábrica, datat en 1729)

Amb anterioritat a la posada en marxa de la Reial Fàbrica, l’Alcora comptava amb nombrosos tallers dedicats a la fabricació d’olles i cànters, l’origen dels quals es remunten, almenys, a mitjans de segle XVI. El primer terrisser documentat a l’Alcora és Baltasar Llidó, que apareix esmentat a l’arxiu parroquial en 1546. A la fi del segle XVI, hi ha a l’Alcora almenys 8 terrissers, amb menció especial per a Gabriel Redolat, ja en actiu en 1568, qui fou iniciador d’una saga de 12 generacions que finalitzà amb Manuel Redolat Mallol en la dècada de 1950.

El segle XVIII representa el període d’apogeu de la terrisseria a l’Alcora, però al llarg del segle XIX començarà a perdre pes davant la puixança dels tallers de pisa, que es desenvolupen a l’abric de la Reial Fàbrica. En el primer terç del segle XX, amb prou feines queden a l’Alcora 5 o 6 obradors de cànters, rajoles i teules, i en la dècada de 1950 desapareixen tots amb excepció de la cantereria dels Nomdedéu.

Els Nomdedéu. 300 anys de terrisseria a l’Alcora

La placeta en què ens trobem va formar part, fins a 2002, de les instal·lacions de la terrisseria dels Nomdedéu. Pedro i Antonio Nomdedéu Medina, últims terrissers de la localitat, són l’epíleg d’una professió que, en la seva família, es remunta 7 generacions, des de principis del segle XVIII, i en l’Alcora, més de 4 segles i mig.