LA ROCALLA I ELS ESTILS COETANIS

Desprès de les primeres dècades de funcionamient de la Reial Fàbrica, centrades en els estils decoratius d’influència francesa, a partir de 1750-1755 es va produint una major diversificació ornamental i la creació d’estils propis, en part com a conseqüència de l’accès als càrrecs de responsabilitat artística del personal format a l’Acadèmia d’Aprenents.

Apareixen nombrosos dissenys de decoracions florals (unes més naturalistes, altres estilitzades), composicions amb motius disposats per la superfície de les peces de manera harmònica com per exemple busts femenins (madamita), vaixells (navíos), arbres fruiters amb una font brollant al seu costat (chaparro), gossos, gàbies, trofeus militars i instruments musicals (fanfarre), etc.

Aquesta és també l’època de la proliferació de les rocalles, símbol del Rococó per excel·lència: motius assimètrics sovint pintats en clarobscur groc, que de vegades acompanyen els elements citats abans, però que sobre tot van associats amb arquitectures més o menys complexes amb torres, ponts, banderes, motius aquàtics i, de vegades, un sol radiant amb trets facials humans. És l’estil denominat popularment “Álvaro” (per un dels seus principals impulsors, Vicente Álvaro Ferrando) i citat a la documentació de la Reial Fàbrica com Andrómica fina, con adornos de talla [rocalla] con sus casalicios y surtimientos de fuentes con algunas flores y árboles.