ACTIVITATS DIDÀCTIQUES
En aquest tipus de tallers, part de la metodologia i del desenvolupament de l’activitat és similar als projectes cooperatius, però presenta algunes diferències derivades, sobretot, del fet que cada alumne elabora la seua pròpia peça.
Metodologia.
Apliquem una metodologia d’aprenentatge personal a través del raonament i de l’experiència activa al taller, com a element de reforç al coneixement adquirit a les sales del Museu.
Es tracta de propostes que aborden aspectes concrets d’algun període històric a través de la ceràmica, des del Neolític fins als nostres dies. Per aconseguir-ho hom intervé en les exposicions del Museu i en altres recursos externs, utilitzant-los com a espais educatius. L’activitat finalitza amb un taller experiencial on els alumnes es transformen en ceramistes d’un període històric determinat, aplicant tècniques i procediments propis del mateix, des de la ceràmica prehistòrica fins a l’art contemporani, passant pel ceramista romà, el fabricant de rajoles manuals de l’Edat Mitjana, el pintor d’una manufactura del segle XVIII, l’aprenent de torn en una terrisseria del segle XIX, etc.
Estructura.
Els diferents tallers programats tenen una mateixa estructura: visita introductòria i realització de l’activitat al Taller Ceràmic del Museu.
En la primera fase els escolars descobreixen l’obra ceràmica a través de les col•leccions del Museu, exposicions temporals, una petita mostra de materials arqueològics…, que es pot completar amb la visita a algun recurs patrimonial extern (Ruta dels Murals Ceràmics, Termes Romanes de Santa, indústria taulellera…).
En cap cas es planteja la visita completa al Museu: ni es pretén ni és recomanable des del punt de vista pedagògic. És preferible centrar l’ atenció dels alumnes i dirigir-la cap als continguts que després els seran útils en el treball al taller. Així, la visita es desenvolupa de manera lúdica, distesa, procurant aprofitar la fase en què els alumnes mostren més interès i concentració. Per mantenir-los actius, se li fa protagonistes de la visita. Ells seran qui descobreixen les obres de ceràmica del Museu, qui desvetllen els enigmes. I per fer-ho utilitzem diferents recursos:
- Escenificació, tant a les visites externes (Termes Romanes de Santa) com al Museu (demostracions del terrisser o del ceramista, dramatitzacions…). S’intenta que els alumnes es traslladen al moment històric o a l’espai concret sobre el qual versa l’activitat que més tard realitzaran: una vila romana, una terrisseria, el taller d’un ceramista contemporani, la quadra de pintors de la Reial Fàbrica…
- Identificació. Amb els grups de menor edat (Infantil i primers anys de Primària), es recorre tot el Museu (fins i tot els espais privats) per a identificar usos de la ceràmica, més enllà de les peces exposades a les sales: façana ventilada, teules de les cases properes, paviments, lavabos… així descobreixen que la ceràmica, a més d’estar exposada al Museu, és present en els espais més diversos: vivim envoltats de ceràmica.
- Demostracions participatives. El terrisser Antonio Nomdedéu, assegut al seu torn de peu, envoltat dels estris que durant generacions han usat en la terrisseria de la família, es presenta davant els escolars com un objecte més del Museu, però en aquest cas un objecte animat, amb el qual poden xerrar i del què poden aprendre com un munt de fang es converteix, misteriosament i per acció de les seues mans, en una gerra, un bol, un gibrell, un càntir… No hi ha acció amb més càrrega pedagògica i emocional que el contacte entre els sorpresos escolars i el veterà terrisser. En algunes activitats, a les sales de la Col•lecció Ceràmica de l’Alcora una ceramista amb un “mini-taller mòbil” (cistella amb pasta ceràmiques, motlles, pinzells, estergits…) els ensenya com s’han fabricat i decorat les peces que hi ha a les vitrines.
En tots els casos es tracta d’estratègies per fer menys densa la part teòrica de l’experiència didàctica, de manera que els alumnes, mitjançant el joc, el diàleg, la participació i la pròpia manipulació dels objectes, aconsegueixen a comprendre millor els aspectes bàsics de l’obra ceràmica, i arriben al taller estimulats i ansiosos per convertir-se, ells també, en ceramistes com els que han vist actuar a les sales.
El Taller actiu al final de l’activitat.
El Taller com a mecanisme d’immersió en les diferents exposicions, es planteja com a espai on descobrir allò que no es veu als objectes exposats, les seues tècniques de fabricació, propietats dels materials, transformacions… Els objectius són:
- Incitar als escolars al descobriment a través de l’acció.
- Aprenentatge interdisciplinar: el medi ambient, la història, l’art, llenguatge específic, processos químics i físics de la ceràmica, etc.
- Potenciar la creativitat dels nens com a forma de desenvolupar mecanismes d’expressió individual i col•lectiva
- Complementar l’educació plàstica formal rebuda a l’escola amb l’ajuda d’un complet equipament.
- Aproximació a la realitat “museu” a través d’una activitat quotidiana, un ofici, una manualitat. D’una manera real els alumnes es converteixen en ceramistes en un escenari real.
- Educació en valors: esperar, compartir, treballar en grup, fomentar l’esperit d’ajuda, viure la frustració, l’alegria… Tots aquests i molts altres són valors fàcilment transmissibles a través de la ceràmica. Un dels més interessants, en la societat de la immediatesa, és la impossibilitat d’accelerar els processos en peces com les què ells elaboren: cal esperar per veure els resultats. I està comprovat que l’espera ajuda a apreciar més el fruit del seu treball.
L’activitat didàctica acaba amb el lliurament als escolars de les obres realitzades durant la seua visita al Museu. El xiquet, amb l’objecte a les mans, explica a la seua família i amics l’activitat realitzada. I a mig i llarg termini, es transforma en un “objecte-record” que portarà a la seua memòria l’experiència viscuda i els coneixements adquirits al Museu, fent-los perdurar en el temps.