ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

En aquest tipus de tallers, part de la metodologia i del desenvolupament de l’activitat és similar als projectes cooperatius, però presenta algunes diferències, derivades, sobretot, del fet que cada alumna i cada alumne elabora la seua pròpia peça.

Metodologia

Apliquem una metodologia d’aprenentatge personal a través del raonament i de l’experiència activa al taller, com a element de reforç al coneixement adquirit a les sales del Museu.

Es tracta de propostes que aborden aspectes concrets d’algun període històric a través de la ceràmica, des del Neolític fins als nostres dies. Per a aconseguir-ho, hom intervé en les exposicions del Museu i en altres recursos externs, utilitzant-los com a espais educatius. L’activitat finalitza amb un taller experiencial on l’alumnat es transforma en ceramista d’un període històric determinat, aplicant-ne tècniques i procediments propis, des de la ceràmica prehistòrica fins a l’art contemporani, passant pel ceramista romà, el fabricant de rajoles manuals de l’Edat Mitjana, el pintor d’una manufactura del segle XVIII, l’aprenent de torn en una terrisseria del segle XIX, etc.

Estructura

Els diferents tallers tenen una mateixa estructura: visita introductòria i realització de l’activitat al Taller Ceràmic del Museu.

En la primera fase, l’estudiantat descobreix l’obra ceràmica a través de les col·leccions del Museu, les exposicions temporals, una petita mostra de materials arqueològics, etc., que es pot completar amb la visita a algun recurs patrimonial extern (Ruta dels Murals Ceràmics, Termes Romanes de Santa, indústria taulellera…).

En cap cas es planteja la visita completa al Museu: ni es pretén ni és recomanable des del punt de vista pedagògic. És preferible centrar l’atenció de l’alumnat i dirigir-la cap als continguts que després seran útils en el treball al taller. Així, la visita es desenvolupa de manera lúdica, distesa, procurant aprofitar la fase en què mostren més interès i concentració. Per a mantenir-lo actiu, se’l fa protagonista de la visita. Serà l’alumnat mateix qui descobrisca les obres de ceràmica del Museu, qui en desvetlle els enigmes. I, per a fer-ho, utilitzem diferents recursos:

• Escenificació, tant a les visites externes (Termes Romanes de Santa) com al Museu (demostracions del terrisser o del ceramista, dramatitzacions…). S’intenta que l’estudiantat es trasllade al moment històric o a l’espai concret sobre el qual versa l’activitat que més tard realitzarà: una vil·la romana, una terrisseria, el taller d’un ceramista contemporani, la quadra de pintors de la Reial Fàbrica…
• Identificació. Amb els grups de menor edat (Infantil i primers anys de Primària), es recorre tot el Museu (fins i tot els espais privats) per a identificar els usos de la ceràmica, més enllà de les peces exposades a les sales: façana ventilada, teules de les cases properes, paviments, lavabos… Així descobreixen que la ceràmica, a més d’estar exposada al Museu, és present en els espais més diversos: vivim envoltats de ceràmica.
• Demostracions participatives. El terrisser Antonio Nomdedéu, assegut al seu torn de peu, envoltat dels estris que durant generacions han usat en la terrisseria de la família, es presenta davant els escolars com un objecte més del Museu, però en aquest cas un objecte animat, amb el qual poden xarrar i de qui poden aprendre com un munt de fang es converteix, misteriosament i per acció de les seues mans, en una gerra, un bol, un llibrell, un cànter… No hi ha acció amb més càrrega pedagògica i emocional que el contacte entre els sorpresos escolars i el veterà terrisser. En algunes activitats, a les sales de la col·lecció Ceràmica de l’Alcora, una ceramista amb un “minitaller mòbil” (cistella amb pasta ceràmica, motlles, pinzells, estergits…) els ensenya com s’han fabricat i decorat les peces que hi ha a les vitrines.

En tots els casos, es tracta d’estratègies per a fer menys densa la part teòrica de l’experiència didàctica, de manera que l’alumnat, mitjançant el joc, el diàleg, la participació i la pròpia manipulació dels objectes, aconseguisca comprendre millor els aspectes bàsics de l’obra ceràmica i arribe al taller estimulat i ansiós per convertir-se també en un ceramista com els que ha vist actuar a les sales.

El Taller actiu al final de l’activitat

El Taller, com a mecanisme d’immersió en les diferents exposicions, es planteja com a espai on descobrir allò que no es veu en els objectes exposats, les seues tècniques de fabricació, les propietats dels materials, les transformacions… Els objectius són:

• Incitar l’estudiantat al descobriment a través de l’acció.
• Aprenentatge interdisciplinar: el medi ambient, la història, l’art, llenguatge específic, processos químics i físics de la ceràmica, etc.
• Potenciar la creativitat de la canalla com a forma de desenvolupar mecanismes d’expressió individual i col·lectiva.
• Complementar l’educació plàstica formal rebuda a l’escola amb l’ajuda d’un complet equipament.
• Aproximació a la realitat “museu” a través d’una activitat quotidiana, un ofici, una manualitat. D’una manera real, es converteixen en ceramistes en un escenari real.
• Educació en valors: esperar, compartir, treballar en grup, fomentar l’esperit d’ajuda, viure la frustració, l’alegria… Tots aquests i molts altres són valors fàcilment transmissibles a través de la ceràmica. Un dels més interessants, en la societat de la immediatesa, és la impossibilitat d’accelerar els processos en peces com les que elaboren: cal esperar per a veure els resultats. I està comprovat que l’espera ajuda a apreciar més el fruit del seu treball.

L’activitat didàctica acaba amb el lliurament de les obres realitzades durant la visita al Museu. La xiqueta o el xiquet, amb l’objecte a les mans, explica a la seua família i amistats l’activitat que ha realitzat. I, a mig i llarg termini, es transforma en un “objecte-record” que portarà a la seua memòria l’experiència viscuda i els coneixements adquirits al Museu, fent-los perdurar en el temps.