Tornar

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #12

ANTONIO NOMDEDÉU MEDINA (1936). L’ÚLTIM TERRISSER DE L’ALCORA

D’entre els molts aspectes del patrimoni local dels què estem parlant aquests dies d’obligada (i necessària) permanència a casa, ens resulta especialment emotiu tot allò relacionat amb el patrimoni immaterial. Potser pel factor humà que porta implícit. Perquè més enllà dels objectes, el patrimoni moble (peces de ceràmica, eines, maquinària…) o dels espais, el patrimoni immoble (mines, forns, la nostra Reial Fàbrica que ja hem començat a recuperar…), existeix una altra branca del patrimoni cultural relacionat amb la ceràmica que potser és el més fràgil, i el que està en un constant perill de desaparició: el patrimoni immaterial.

La UNESCO defineix el patrimoni cultural immaterial com al conjunt de pràctiques, expressions, sabers o tècniques transmesos per les comunitats de generació en generació. A l’Alcora en sabem un poc, de patrimoni cultural immaterial, doncs el 29 de novembre de 2018 la pròpia UNESCO va declarar la “Rompida de la Hora” com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

I també la ceràmica posseeix molta càrrega d’això que diu la UNESCO: pràctiques, expressions, sabers i tècniques que es transmeten de generació en generació. En la seua vessant industrial, estem treballant al voltant del patrimoni immaterial amb els centres educatius locals i comarcals a través del projecte “Vivències”, del que podeu gaudir un tast a http://museulalcora.es/73045_va/Vivencies-2019/. En la vessant artística o decorativa podem destacar la impressionant tasca que estan realitzant els germans Óscar i Jorge Carnicer amb “Alcora, la Ilustre Cerámica” (https://www.facebook.com/Alcora-la-Ilustre-Cer%C3%A1mica-209117989864976/). I pel que fa a la terrissa, tenim la sort de comptar amb un personatge excepcional, per ell mateix, pel que sap i pel que representa: Antonio Nomdedéu Medina.

Nascut en 1936 en el si d’una família de terrissers (7 generacions, des de principis del segle XVIII), en 1952 es va incorporar al taller del seu pare, on ja treballaven els seus germans Pedro i Vicente. Allí va romandre fins la seua jubilació just mig segle desprès (2002), començant de seguida (o aprofundint, més bé) la seua labor didàctica i divulgativa de la terrissa, impartint cursets de torn (pels que van passar alguns alumnes convertits desprès en ceramistes) i, sobre tot, col·laborant permanentment amb el Museu. La primera d’aquestes col·laboracions no podia ser millor: la donació de tot l’utillatge del seu taller, la qual cosa ens va permetre organitzar l’exposició “La ceràmica oblidada: els Nomdedéu, terrissers a l’Alcora durant 300 anys” (desembre 2003-maig 2004). I des d’aleshores, Antonio s’ha convertit en una mena d’assessor o confident del Museu, que ens ajuda a conèixer millor no sols el món de la terrissa o de la ceràmica, sinó també altres molts aspectes de la societat alcorina del segle XX. La seua prodigiosa memòria és un llibre no escrit del què estem recuperant alguns paràgrafs a cada visita que ens fa.

Tot i ser una persona discreta i prudent, i tot i que este no és lloc per glossar la seua trajectòria (no tota), val a dir que Antonio, junt al seu germà Pedro va ser nomenat Fill Predilecte de l’Alcora el 31 d’octubre de 2003. També ha estat finalista dels Premis Nacionals de Ceràmica 2012 en la modalitat de trajectòria professional, i ha rebut el Premi Valors 2015, atorgat pel Grup Scout de l’Alcora.
Eixe mateix 2015, en juliol, vam realitzar una sèrie de gravacions de les moltes tècniques ancestrals que Antonio ha practicat al llarg de la seua vida. Aquelles sessions s’han convertit en més de 10 hores de vídeo del nostre terrisser pastant, treballant al torn de peu que va comprar son pare a la Reial Fàbrica en 1944, i realitzant l’acabat de les peces. Tot un compendi de, com diu la UNESCO, “pràctiques, expressions, sabers i tècniques que es transmeten de generació en generació”. En definitiva, PATRIMONI IMMATERIAL en majúscules.

Us deixem un breu tast: l’elaboració d’una marraixa, peça característica i singular de la producció terrissera local.

Anar al joc relacionat