Tornar

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #9

GABRIEL REDOLAT I ELS INICIS DE LA TERRISSA A L’ALCORA

És sabut per tots que la tradició terrissera de l’Alcora és un dels factors que va influir en la decisió del IXè comte d’Aranda per instal·lar la seua Reial Fàbrica a l’Alcora, La documentació històrica així ho certifica. A l’Arxiu Parroquial de l’Alcora hem localitzat una primera cita d’un terrisser a l’Alcora, Baltasar Llidó, en 1546. Però qui ens interessa per aquest breu text és un altre terrisser, Gabriel Redolat, del qual diverses fonts ens aporten valuosa informació.

Per una banda, la documentació històrica. Al ja mencionat Arxiu Parroquial de l’Alcora trobem nombroses mencions d’aquest terrisser de l’últim terç del segle XVI, quasi sempre amb el qualificatiu de “mestre”, front a la resta de terrissers coetanis, que són citats només com a “terrissers” o “canterers” (Miquel Runa, Jaume Bonet, Jaume Sancho, Joan Asensi, Miquel Porcar, Joan Mascarós).
Gabriel Redolat és mencionat com a “mestre canterer” ja en 1568. En 1578 la seua filla Esperança es casa amb un notari d’Atzeneta (Miquel Cristòfol Moles), nebot del Venerable Bertran. Mossén Juan Villar Domingo, en la seua “Vida del Venrable Juan Bautista Bertrán” (1930) diu de Gabriel Redolat que “en Alcora explotaba una importante industria alfarera”.
Per altra banda, per tradició oral coneixíem de l’existència d’un rajoler, el tio Nel·lo Redolat (Manuel Redolat Mallol), que treballà al seu obrador de la carretera de Ribesalbes fins a 1954 aproximadament. Que hi hage dos referències d’un cognom poc abundant separades per vora quatre segles ens va fer plantejar-nos buscar la relació familiar entre tots dos: el mestre Gabriel Redolat del segle XVI i el tio Nel·lo Redolat del segle XX.

A partir de la informació proporcionada per l’Arxiu Parroquial i des del segle XVIII, per l’Arxiu Municipal de l’Alcora, hem pogut reconstruir aquesta excepcional estirp: durant DOTZE GENERACIONS l’ofici de terrisser/canterer/rajoler es transmet de pares a fills de manera ininterrompuda.

Dels Redolat també coneixem la ubicació d’algun dels seus obradors des del segle XVIII. 3 dels fills de Tomás Redolat Grangel (nascut en 1729) segueixen l’ofici del pare. Un d’ells, Tomàs Redolat Huguet, s’instal·larà en 1779 pels voltants de l’ermita de Sant Vicent (entre la mina del comte d’Aranda i l’ermita, prop de la bassa); en 1782 el seu germà major, Francisco, rep un terç de l’obrador del pare a la carretera de Ribesalbes, on anys desprès s’incorporarà el germà menut, Vicente, rebesavi de Manuel Redolat Mallol, l’últim de la nissaga. És a dir, 6 generacions (si més no) de Redolat treballant al mateix obrador, que encara conserva el forn i part de la vivenda junt al barranc del Rajolar, denominat al segle XVIII barranc de la Gila (vulgarisme per contracció del topònim correcte, barranc de l’Argila).

Però a més de conèixer els terrissers i la ubicació d’alguns dels seus tallers, tenim la fortuna de conservar al Museu algunes peces del taller de Gabriel Redolat, entre les quals destaca una gran gerra de vi de 120 cm d’alçada, de cos ovalat i base plana, amb coll cilíndric i vora plana, que al coll presenta un segell amb la marca de fàbrica on es pot llegir, amb dificultat, GRABIEL REDOLAD (observeu la metàtesi o canvi de lloc d’una consonant en el nom: Grabiel per Gabriel; i el canvi de la “T” final per “D”).

Aquesta gerra (junt a una altra semblant de 90 cm d’alçada, dos cànters vinaders i un llibrell) va ser trobada baix de la teulada de l’església de la Sang en 2005. Tipològica i cronològicament està relacionada amb la producció de gerreria tardomedieval valenciana, documentada a Paterna des de finals del segle XIV, i amb un excel·lent exemple molt semblant, de principis del segle XVI, conservat a Bombas Gens (València), a l’antiga bodega de l’alqueria Casa Comeig, de molt recomanable visita.

Peces del taller del mestre Gabriel Redolat, de finals del segle XVI, que ens parlen d’un passat on la producció de vi era molt important a l’Alcora (alguns topònims encara ho recorden: Pla del Vinyer, els Vinyals…) com ho va ser fins la plaga de fil·loxera de principis del segle XX. D’aquell passat vinader encara queden altres records, com els cups ocults sota el paviment de l’edifici fundacional del Museu i en altres cases del nostre poble.

Anar al joc relacionat amb la terriseria