REIAL FÀBRICA

L’1 de maig de 1727 entra en funcionament la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana, fundada a l’Alcora per En Buenaventura Abarca de Bolea y Ximénez de Urrea, IX Comte d’Aranda.

Aquesta singular instal·lació fabril, original i pionera en molts aspectes, va basar el seu èxit i pervivència en nombrosos aspectes nous que irrompen en el panorama pre-industrial espanyol: la contractació de prestigiosos tècnics i artistes estrangers, la redacció d’unes detallades ordenances que regulaven tots els aspectes del funcionament de la fàbrica, la creació d’una escola d’aprenents, l’establiment de fluids canals de comercialització del producte, etc.

No és casualitat que el comte d’Aranda fixés la seu de la seua empresa a l’Alcora, capital del senyoriu de l’Alcalatén, del qual era titular. Tenia la nostra ciutat una arrelada tradició terrissera i, en el moment de la fundació de la Reial Fàbrica, hi havia una vintena de forns dedicats a la producció de cànters, olles i d’altres atuells d’ús corrent, a més de jaciments d’argila de bona qualitat.

El Museu de Ceràmica de l’Alcora, des de la seua fundació en 1994, s’ha marcat com a objectiu prioritari reunir una col·lecció significativa i el més completa possible a nivell cronològic, tipològic i estilístic, tant a través d’adquisicions com mitjançant la signatura de convenis amb altres museus i col·leccions privades. Aquesta segona via ha estat fonamental per a poder completar la col·lecció pròpia amb vistes al nou muntatge expositiu després de l’ampliació del Museu (2012) i, així, s’han pogut incorporar obres procedents del Museu Nacional de Ceràmica de València, del Museu de Ceràmica de Barcelona, del Museu de Belles Arts de Castelló, de la Parròquia de l’Alcora, de les col·leccions Torrecid i Ceracasa de l’Alcora, d’altres col·leccions particulars i de fons cedits per l’Associació d’Amics del Museu de la Ceràmica (AMCA).