APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #20
Làpida de Dña. Juana Delgado Zapata
48,5×34 cm
Museu de Ceràmica de l’Alcora
Inv. MCA-0240
Aquest període de confinament que estem vivint, causat per una pandèmia cruel i inesperada, suposarà per a tots nosaltres un moment excepcional en la nostra existència. Els més majors no han viscut una situació semblant, doncs l’últim episodi tan letal i universal va ser la famosa Grip Espanyola de 1918, batejada en Castelló com “la cucaracha”. I esperem que els més joves no en tinguen que patir cap més, o almenys que ho facen amb més i millors mitjans per fer-li front.
Però allò que és inèdit en aquest tram de la història que ens toca protagonitzar, és relativament recurrent al llarg dels segles que ens han precedit. Des de la Pesta Negra de 1347-1351, la més letal de la història amb 200 milions de morts, fins la “cucaracha”, amb una mortalitat al món de vora 50 milions de persones, i gairebé 3.000 a la província de Castelló, les epidèmies han estat cícliques al món. Algunes, com les 2 mencionades, especialment virulentes i globals; altres igualment colpidores i quasi igual de catastròfiques. Si hi ha algun període històric amb una especial densitat d’aquest tipus de crisi sanitària, ha estat sense dubte el segle XIX, si més no pel que fa a Espanya i al cas concret de l’Alcora. Epidèmies cícliques que, combinades amb les també devastadores guerres, fan que aquesta centúria presente un creixement demogràfic molt inferior als segles anterior (XVIII) i posterior (XX).
En el cas de l’Alcora, segons dades de Vicente Sancho Grangel la població passa de 4.200 habitants en 1800, a 4.551 en 1900 (http://sanchograngel1.blogspot.com/…/capitulo-2-evolucion-d…). És a dir, un creixement del 8,35% en tot el segle, quan al segle XVIII el creixement a l’Alcora és del 24% i al segle XX el de més del 85%. Heus ací els principals epidèmies i guerres a l’Espanya del segle XIX que expliquen aquestes dades:
1808-1814: Guerra de la Independència
1833-1834: epidèmia de còlera. 300.000 morts
1833-1840: primera Guerra Carlista (1836: 285 morts a l’Alcora)
1846-1849: segona Guerra Carlista
1847: epidèmia de pallola. Afecta especialment la població infantil
1854-1855: epidèmia de còlera. 236.000 morts
1863-1865: epidèmia de còlera. 120.000 morts
1872-1876: tercera Guerra Carlista
1885: epidèmia de còlera. 120.000 morts (288 a l’Alcora)
La situació en aquests episodis pandèmics no era tan diferent a l’actual, i igual que ara el col·lectiu més afectat fou el sanitari. Així ho recull Concepción Calvo Mas en la seua tesi doctoral (2015) “Castellón hacia la modernidad. Salud, educación y debate científico (1880-1918)”:
“El 5 de julio había mejorado bastante el estado sanitario de los pueblos de la provincia, si bien la epidemia se había extendido en los pueblos de Alcora y Costur donde estaba causando muchas víctimas, especialmente en Alcora (…) el 6 de julio de 1885, se reunieron el secretario del Gobierno Civil, el alcalde de Castellón y dos concejales de la villa de Alcora, para tratar la situación en que se hallaba aquella población como consecuencia del estado sanitario de la misma. Los médicos que había en Alcora visitaban enfermos de la población sin descanso día y noche; no eran suficientes para toda la población, máxime si la enfermedad se extendía a las aldeas anexas a dicho pueblo. Los dos farmacéuticos de la población se hallaban enfermos (…)”.
Als fons del Museu de Ceràmica tenim peces que donen testimoni d’alguns d’aquests fets. Concretament a la col·lecció de làpides funeràries del segle XIX hi ha alguns exemplars que mencionen explícitament el còlera o un fet d’armes de la 3ª Guerra Carlista (la “Acción de Alcora” del 14 de juny de 1874). La que presentem en aquesta nota té com a protagonista a Juana Delgado y Zapata, de qui poc més coneixem a banda del recordatori ceràmic del seu traspàs. És filla de Joseph Delgado, qui va ser Intendent de la Reial Fàbrica entre 1799 i 1808, autor del famós plànol conservat a l’Arxiu Històric Provincial de Saragossa i de la primera “monografia” sobre la Reial Fàbrica (“Historia succinta de la Fábrica de loza fina en Alcora desde su fundación, año 1727, hasta últimos del año 1805”). Respecte a la seua filla, sorprenentment tenim un retrat fet a la Reial Fàbrica en l’època en què era administrada per son pare: una plaqueta de bescuit en relleu, amb la imatge de dona Juana, asseguda i de perfil, amb un exuberant pentinat rull ornat amb una cinta. Gràcies a les investigacions de Miquel Badenes sabem que aquesta plaqueta va formar part d’una gran exposició de ceràmica celebrada al Palau de Llíria (Madrid) en 1910, on la presència de l’Alcora va ser molt gran. Al catàleg apareix amb el número 376 i és descrita així: “Placa medallón ovalado, modelo de barro cocido. Doña Juana Delgado, hija del administrador de la fábrica, en 1798, de 0,21×0,16. Propiedad del Conde de Casal”.
Durant la seua estada a l’Alcora Joseph Delgado i la seua filla es van instal·lar als afores de l’Alcora, segons recorda encara la toponímia popular, que anomena “Casa Delgao” a la vivenda ubicada al principi del Camí de Santa, sota l’ombra d’uns monumentals lledoners que, de ben segur, Juana Delgado i son pare degueren conèixer.
