Tornar

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #40

LA XEMENEIA DE GAYA (1953-1954)

Un dels símbols associats als processos d’industrialització ceràmica que va experimentar el nostre territori, fonamentalment al llarg dels dos primers terços del segle XX, són les altes xemeneies que donaven eixida als fums produïts per la cocció als forns. A l’Alcora, la primera gran expansió de la indústria ceràmica es produeix a finals de la dècada de 1950, passant de 8 fàbriques en 1955 a 22 en 1960, en una tendència positiva que es mantindrà al llarg dels següents anys, arribant a 64 fàbriques en 1965.

Però ja des de principis de la dècada de 1950 algunes factories van erigir imponents xemeneies que les van fer destacar de la resta. Aquestes xemeneies milloraven el tir en la combustió i per tant rendibilitzaven el combustible. A més, s’allunyaven de la població els fums insalubres de la combustió. En l’Alcora també es construeixen algunes xemeneies com a símbol d’hegemonia d’unes marques sobre les altres. Tot i que no van ser especialment abundants, formaven part del paisatge periurbà local, però al llarg de les últimes dècades el creixement urbanístic i la manca de mesures de protecció envers el patrimoni industrial han fet que algunes desaparegueren, i amb elles el record d’algunes de les zones industrials de l’Alcora, com per exemple la zona de l’Avinguda País Valencià/Camí del Molí Nou.

Actualment només se’n conserven 3, les de les fàbriques Aranda, Sanchis y Gaya. Les dos primeres encara estan integrades en l’espai industrial del que formaven part, mentre que la xemeneia de Gaya ha quedat com a únic testimoni del que en una altra època va ser una de les fàbriques més puixants de l’Alcora, que ocupava un gran superfície ara urbanitzada i ocupada per l’IES l’Alcalatén, vivendes unifamiliars i blocs de pisos. Inactiva des de temps abans i enderrocada a principis de la dècada de 2000, Azulejos Gaya fou en el seu temps un símbol de l’Alcora i un espai d’interacció social, no sols pels molts treballadors que formaven part de la seua plantilla, sinó també per la proximitat al casc urbà.

Avui el paisatge urbà de l’Alcora ha canviat molt. S’ha expandit cap al Sud prenent l’espai que en el seu moment ocuparen les primeres indústries taulelleres. Els plans urbanístics projecten el creixement futur en aquesta zona, que per altra banda és la que ofereix millors condicions orogràfiques. De la fàbrica Azulejos Gaya sempre quedarà, com a vestigi d’un altre temps, l’altiva xemeneia de nom Victoria, construïda entre 1953 i 1954 per Vicente Bort Senent (com resa la seua “partida de naixement”), que es resisteix a desaparèixer i va sobreviure, fins i tot, a l’envestida d’un llamp que li va provocar un clevill que li fou curat en 2004.