APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #5

El Molí Nou o Molí de Matraca.

Un efecte directe que va tindre la fundació de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda va ser l’increment de la població des del mateix moment de la seua fundació. Mestres estrangers, treballadors, comerciants… començaren a vindre a l’Alcora, generant una dinàmica demogràfica positiva que, tret de les guerres i les epidèmies, ha continuat fins els nostres dies, ara de la mà de la indústria taulellera, hereva de la Reial Fàbrica.

I clar, a major població, major necessitat de recursos de tota mena, especialment alimentaris. Al segle XVIII un dels productes bàsics era el pa, i l’augment de la demanda va fer que el Xè comte d’Aranda demanés autorització a l’Ajuntament de l’Alcora per construir un nou molí fariner: el Molí Nou o Molí de Matraca, com es coneix popularment al nostre poble. Tenim la sort de conservar el document, datat el 29 d’agost de 1782, pel qual l’Ajuntament presidit per Cristóbal Grangel autoritza al comte a construir “un molino harinero y una establía o corral para encerrar caballería , todo para el mejor servicio de este pueblo, situado en el término de esta misma villa y partida comúnmente nombrada la Horteta, sobre una y otra parte de la Acequia mayor de la villa, que viene del Pantano a la revuelta del Camino de San Vicente”.

El Molí Nou va obligar a desviar un tram de la séquia major per poder donar-li servei. Concretament des del barranc del Pelegrí fins el “Puente de la Bellona”, uns 200 metres aigües avall del molí (on estava l’antiga Azulejera Alcorense).

Com a curiositat, al mencionat document no apareix el nom del primer moliner; tan sols s’estableixen les clàusules de l’autorització. Però sabem que en 1792 l’explotació del molí s’arrenda a Pasqual Cervera, el seu fill Pasqual Cervera Cervera, i Fernando Porcar, tots 3 de Llucena.

Els Cervera ja eren moliners a Llucena al menys des de 1765 (Miquel Cervera). Pasqual Cervera ja apareix mencionat, també a Llucena, en 1783. També van arribar a gestionar altres molins fariners a Figueroles i Cortes de Arenoso per les mateixes dates, i fins i tot el Molí del Comte, a l’Alcora, baix del paredó del pantà de la Foia. Al Molí Nou treballaran durant diverses generacions (arribant a combinar la producció de farina i el refinat d’esmalts per a les fàbriques de taulell a mitjan del segle XX), fins cedir-li el seu malnom (Matraca) com a denominació popular amb la qual encara es coneix avui.

Anar al joc relacionat amb el Molí