APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #8
Placa ornamental: Al·legoria de la Pau i l’Abundància
Pisa. 23,5×20,5 cm
Cap a 1783
Museu de Ceràmica de l’Alcora. MCA-559
Aquesta placa pot no estar entre les més destacades de la producció de la Reial Fàbrica, però té relació amb un fet transcendental en la Història de la Humanitat, i dona idea de la grandesa de la figura del Xè comte d’Aranda i fins i tot les seues “dots profètiques”.
Comencem per la placa. Es tracta d’una representació al·legòrica de la Pau i l’Abundància. El comte de Casal ens la descriu de la següent manera: “Aparecen en ella dos matronas de griegas vestimentas representando la Paz y la Abundancia. Apaga aquélla la tea de la Discordia, mientras sostiene ésta sus legendarios atributos”.
Per la seua banda, Alexius Feit ens indica que la figura de l’Abundància està inspirada en un gravat de Bartolomeo Coriolano, de 1627, al què algun artista de l’Alcora (probablement Julián López) afegeix la figura de la Pau per tal de completar un disseny molt específic que necessitava en comte d’Aranda per un motiu molt especial.
I ací ve la segona part d’aquesta història. El comte fou nomenat ambaixador a París en 1773. 10 anys desprès participà com a membre de la delegació espanyola en representació de Carles III en la signatura del Tractat de París, que posava fi a la Guerra de la Independència de les colònies nord-americanes, i que suposava el naixement dels Estats Units d’Amèrica. En senyal d’agraïment, el comte regalà als diplomàtics participants en tan decisiu acord una placa commemorativa amb les figures al·legòriques de la Pau i l’Abundància, iconogràficament similar a la nostra, però probablement de major qualitat artística (tal vegada com la que conserva el Museu del Disseny de Barcelona o la del Museu Nacional d’Arts Decoratives de Madrid, que adjuntem a aquesta nota).
El comte d’Aranda no es limità a participar al Tractat de París i a obsequiar els seus col·legues, sinó que, en carta remesa a Carles III, fou del tot premonitori quan va escriure, referint-se al nou país que acabava de constituir-se: “Esta república federal nació pigmea, por decirlo así, y ha necesitado el apoyo de dos Estados tan poderosos como España y Francia para conseguir su independencia. Llegará un día que crezca y se torne gigante y aun coloso terrible en aquellas regiones. Entonces olvidará los beneficios que ha recibido de estas dos Potencias y sólo pensará en su engrandecimiento”. Sobre els immediats moviments dels Estats Units, ho tenia clar: “El primer paso de esta Potencia cuando haya logrado engrandecerse será apoderarse de las Floridas a fin de dominar el golfo de Méjico. Después de molestarnos así, aspirará a la conquista de este vasto imperio que no podemos defender contra una potencia formidable establecida en el mismo Continente y vecina suya”. A més, va preveure també, amb 25 anys d’antelació, l’inici dels moviments independentistes de les colònies espanyoles del centre i sud del continent americà: “Estos temores, Señor, son bien fundados y deben realizarse dentro de breves años, si no presenciamos antes otras conmociones más funestas en nuestra América”.
Una petita placa ceràmica, doncs, que a banda del seu valor artístic, ens parla d’uns fets històrics de gran rellevància i de l’extraordinària capacitat política del Xè comte d’Aranda. I és que els objectes custodiats al Museu SEMPRE tenen més d’una lectura…
Anar al joc relacionat amb la placa
