LES MINES
Las matèries primeres i les runes
“[…] nuestro buen grado ottorgamos y conocemos que nos obligamos a traer leña, tierra, sacar enrunas, a la Fábrica Real que tiene el excmo. Señor Conde de Aranda en esta Villa de Alcora por tiempo de quatro años que han de empezar a correr en el día veinte y ocho del presente mes de Deziembre del año mil settos. treinta y nueve […]”.
(Contrat per a suministre de llenya, terra i extracció d’enderroc. Arxiu Municipal de l’Alcora. 1739)
Tindre disponibilitat de bones matèries primeres ha estat sempre una de les necessitats de la fabricació de ceràmica a l’Alcora. Des del segle XVIII, la localitat s’abasteix d’argiles i minerals d’altres països, però, sempre que ha sigut possible, s’ha buscat la proximitat de les mines, sent la comarca de l’Alcalatén i els voltants les zones més explotades durant el segle XVIII: Araia, Fanzara, Mussolera, Sant Vicent, la Serra, Terrer del Poll, Sant Cristòfol, entre d’altres.
La zona en la qual ens situem (partida Vinyals) i els voltants ha estat un bon jaciment d’argiles per a terrissers i fàbriques de pisa fina. Quan aquestes mines s’esgotaven o s’abandonaven, solien servir d’abocador per a la runa de la producció ceràmica. En l’actualitat, els abocadors, farciments de construcció o capes de drenatge dels abancalaments fets amb runa i coccions fallides de la Reial Fàbrica són matèria d’estudi com a font d’informació sobre la tecnologia, la decoració i la tipologia de la producció.
El conocimiento
Reial Fàbrica del Comte d’Aranda (l’Alcora)
Placa de ceràmica. 1789
Musée National de Céramique de Sèvres. 29×40 cm
Mostra una escena de treball en una mina d’argila, concretament la de Sant Cristòfol. Podem reconéixer el paisatge davant nostre, amb l’ermita homònima al cim.
Cada dia, a l’Alcora, a les 13.00 h, se sent el toc de la campana de Sant Cristòfol indicant l’hora d’eixida de la feina. Segons la tradició, una vegada la campana va sonar una hora abans i, com a conseqüencia, un grup de miners es va salvar d’una mort segura per l’ensorrament, pocs minuts després, de la mina en què treballen.