Tornar

APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #35

Mines i forns d’algeps a l’Alcora. Els motlles a la Reial Fàbrica

L’algeps ha tingut infinitat d’usos des de l’antiguitat; entre d’altres ha estat emprat com a argamassa per a la construcció i també per a revestir les parets i sostres, "lluir" les superfícies per tal de deixar-les uniformes.

A les últimes centúries també es van fabricar canyissos amb algeps i plaques d’algeps mesclades amb pèl d’animals o altres aglomerants per a realitzar falsos sostres i rebaixar l’altura de les estances.

Un dels usos més peculiars al nostre poble va ser l’elaboració dels motlles per a la fabricació de les peces ceràmiques. A la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda es comptaven per milers i calia restituir-los constantment pel desgast o trencament. Eren essencials per a posar en producció nous models i poder replicar les intricades talles dels models originals, especialment en la secció d’escultura.

A l’Alcora destaquen els nuclis de mina i transformació de l’algeps del Molí de Palomet (Camí de l’Assut), L’algepsar de Vives o del Coixo (La Foia) i el forn de guix d’Antonio Andrés Chiva a la Ferrissa. Aquests conjunts sumen en total 6 forns conservants i tres mines.

De l’algepsar de Vives tenim notícies a l’any 1915 com a “Fábrica de Yesos de Vicente Vives Sancho” (Riera, 1915). El negoci passarà del pare als fills que en 1957 es reconverteixen en empresaris taulellers, instal·lant a l’Alcora la fàbrica Azulejos Vives, actualment traslladada a la carretera de Castelló i en mans dels besnets de Vicente Vives Sancho.

Respecte als forns d’algeps del Molí de Palomet, aquest molí apareix documentat per primera vegada a les ordenances de la Comunitat de Regants de l’Horta de l’Alcora de 1907. Però és molt possible que ja existira des d’abans. Un dels seus propietaris va ser Vicente Gasch Grangel, el primer president del Sindicat de Regs de l’Alcora. I els últims moliners, Elodia Domingo Gimeno y Bienvenido Safont Vicente, ambdós vinguts de Vistabella.

El forn d’Antonio Andrés apareix publicitat com a «Fábrica de Yeso» al programa de festes de 1950.
Al Pla del Vinyé també tenim restes significatives de l’activitat d’extracció i transformació de l’algeps, destacant la mina de baix del Castellar o les mines entre l’Alcora i Costur, on trobem inclús el topònim «Camí de l’Algepsar» .

El procés d’elaboració dels algeps.

L’algeps o guix s’obté per la deshidratació del guix natural anomenat sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O).
Els forns de guix són una mena de cilindre obert per la part de dalt amb una boca d’alimentació a la part frontal. Abans de carregar el material al forn calia construir un espai per a la cendrera, elaborant una volta al interior; a continuació podia carregar-se el material sobre la volta fins omplir el tub que es rematava amb un preparat del mateix guix o argila, deixant un espai de xemeneia per a la sortida dels gasos.

Una vegada preparat el forn se li donava calda fins a aconseguir temperatures de 200°C a 400°C utilitzant la malea com a combustible.
El resultat de la fornada era l’algeps, també dit guix o escaiola, que rep el nom científic de sulfat de calci hemihidratat (CaSO4·½H2O). Per a la seua utilització la pedra ja cuita s’havia de moldre. Al Molí de Palomet podem veure les restes de l’antic moli hidràulic que en alguns temps va ser utilitzat amb aquesta finalitat.