APUNTS DE PATRIMONI CONTRA EL CONFINAMENT #34
LA PRODUCCIÓ DE VI I OLI AL MAS D’EN PLANA EN ÈPOCA ROMANA
(Comptem avui amb la col·laboració de Pablo Medina Gil, arqueòleg, a qui agraïm el següent text sobre una explotació agropecuària d’època romana al nostre territori.)
No són escasses les evidències de producció d’oli i vi al terme municipal de l’Alcora al llarg de la història. Petjades d’aquesta activitat les hem vist en altres entrades “d’Apunts de Patrimoni contra el Confinament” (n. 14 i 15) i inclús ens queden pistes en la toponímia municipal, com és el Pla del Vinyé, a la Foia, o la partida dels Vinyals. Però aquesta vegada cal retrocedir entre 1700 i 2000 anys per a trobar les evidències més antigues sobre la producció de vi / oli al terme de l’Alcora, és a dir fins als segles I a III Després de la Nostra Era (DNE).
Les restes arqueològiques que ens parlen d’aquesta producció oleovinícola són un contrapés de premsa de biga i restes de grans tenalles d’emmagatzematge (dolium en singular, dolia en plural). Elements que cal situar-los als voltants de la partida del Mas d’en Plana, on trobaríem un paisatge amb suaus vessants cultivats amb vinyes i/o oliveres que envoltarien un potent edifici molt similar a les actuals almàsseres, però conegut en el món romà com Torcularium. Aquests edificis es configuraven en diferents espais amb premses, molins, basses de decantació i zones d’emmagatzematge, tot vinculat de manera directa amb la producció de dos productes importantíssims per a la societat romana, l’oli i el vi.
Les restes arqueològiques que avui vos presentem formen part de les diferents etapes de la producció i per a donar-les a conèixer seguirem l’ordre en què eren utilitzades en el procés d’elaboració de l’oli i el vi en època romana.
Així doncs, la primera resta arqueològica que entraria en joc és el gran contrapés. Un gran bloc cilíndric de pedra calcària grisa-blavenca, amb una altura de 107 cm, un diàmetre de 121 cm i un pes aproximat de 3,1 tones. Aquest és un dels elements d’accionament de les conegudes com premses de biga que pràcticament han estat en ús fins als nostres dies.
Les premses de biga estaven compostes per una gran biga de fusta (praelum) ancorada pel seu extrem posterior al mateix edifici o a una estructura confeccionada per suportar la força de la maquinària. A la meitat posterior trobaríem l’espai on s’apilaven els cofins d’espart entre els quals es disposava la pasta d’oliva (sampsa) o el raïm xafat (vinacetum) i finalment, a la part anterior és on se situaria el contrapés de la premsa. És aquest últim element el que nosaltres conservem de tot aquest mecanisme. Els contrapesos suposen la part essencial per a l’accionament del mecanisme, atorgant el pes necessari per a potenciar la pressió que s’exerciria sobre els cofins amb la matèria primera. Aquest aniria fixat a la biga amb un sistema de torn o cargol que amb el seu accionament faria baixar la biga i a la vegada premsar el producte situat als cofins. El resultant seria l’oli amb l’aigua que caldria decantar i el most que posteriorment es transformaria en vi.
La segona resta que conservem al jaciment arqueològic del Mas d’en Plana són les grans tenalles (dolia). Aquestes se situaven en un espai a banda de la zona de premsatge, una àrea d’emmagatzematge coneguda com a cella vinaria o cella olearia. Dins d’aquest espai, les tenalles segurament es trobaven soterrades per conservar millor el producte abans del seu comerç i transport.
L’última resta vinculada amb el procés de producció, la conservem en tots els jaciments d’època romana de l’Alcora. Es tracta de les àmfores, contenidors per excel·lència per al comerç i transport d’oli i vi en època romana. Les àmfores eren el contenidor més habitual i pràctic i igual que en l’actualitat, la seua forma i el seu «etiquetat» (titulus pictus) ja ens parlava del producte que contenia, la quantitat i inclús el productor de la mercaderia.
Com a última anotació cal mencionar que el torcularium de Mas d’en Plana, en principi, no seria un gran centre productiu. Més aviat respondria a una producció local per abastir un territori proper i depenent d’un municipi més gran com podria ser la ciutat de Saguntum (Sagunt).
