José Carnicer ‘Arqueta’ i Eugenio Macián seran nomenats Fills Adoptius de l’Alcora
El Cronista Oficial de la Vila, José Manuel Puchol, ha elaborat uns complets i minuciosament documentats expedients per a la concessió de tots dos títols honorífics
José Carnicer Martí ‘Arqueta’ i Eugenio Macián Cervelló són dues persones molt respectades i volgudes pel poble de l’Alcora. D’això no hi ha dubte. Però, a més, molt prompte rebran un títol honorífic que oficialitzarà el sentir popular; seran nomenats Fills Adoptius de la Vila. El pròxim dilluns, dia 25 de setembre, el Ple aprovarà la concessió d’aquesta destacada distinció. En el cas de Macián, a títol pòstum.
El Cronista Oficial de l’Alcora, José Manuel Puchol, ha sigut l’encarregat de realitzar els complets i minuciosament documentats expedients per a la concessió dels merescuts reconeixements, amb els quals el consistori vol posar en valor i mostrar la seua gratitud per l’extensa trajectòria de tots dos homenatjats, la seua gran aportació i la petjada inesborrable que han deixat en la localitat.
L’Ajuntament està organitzant els respectius actes protocol·laris, que se celebraran en els pròxims mesos.
José Carnicer Martí
Home polifacètic: Pregoner Major, locutor, ‘coeter’, músic, tauleller…
José Carnicer Martí, conegut popularment com a ‘Arqueta’, va nàixer el 12 de març de 1932 al poble castellonenc de Sant Mateu. A penes complits tres mesos, la família es va traslladar a l’Alcora, lloc en el qual va quedar empadronat per a tota la vida.
Es va educar en el col·legi la Salle. Allí, i a través de les amistats establides entre els seus companys, es va iniciar com a bon aficionat en el món de la música de corda (la típica rondalla). Encara adolescent, va passar a ser tauleller. El seu lloc de treball el localitzem a la fàbrica Azulejos La Paloma.
Jove molt actiu, es va introduir fàcilment en el teixit social de l’Alcora, implicant-se en els moviments culturals i esportius propis de l’època.
La seua faceta com a locutor de l’emissora de ràdio local li va portar a ser el “indiscutible del micròfon” en tota mena d’esdeveniments locals: carreres de bicicletes, rifes, activitats en els col·legis, concursos de cantants novells, etc.
En 1979, sent alcalde Eugenio Ponz Nomdedéu, va ser nomenat Pregoner Major de la Vila. El primer pregó el va cantar aquell mateix any. A l’agost de 2003, l’Ajuntament va reconéixer la seua labor de pregoner en complir-se la seua 25a edició amb un merescut homenatge en el popular balcó on acabava de recitar el pregó.
A l’octubre de 2014 va rebre un altre important homenatge; la Colla Gegantera de l’Alcora va incrementar la seua família amb la incorporació del ‘cabut’ Arqueta.
José Carnicer va ser també el ‘coeter’ oficial per excel·lència. Realitzava tots els trets en la setmana de bous; a més, juntament amb el dolçainer, recorria les dianes de la setmana de festes “la despertà”, etc.
La de músic solista (cantant) va ser l’última faceta a abandonar de la seua polifacètica vida, superant els 50 anys com a tal.
Com destaca Puchol en el seu dossier: “Nomenar Fill Adoptiu a José Carnicer és de justícia. La seua dedicació desinteressada al servei del poble està més que demostrada. Una polifacètica vida entregada al bé comú mereix el diplomat premi”.
Eugenio Macián Cervelló
Músic, compositor, mestre director…
Eugenio Macián Cervelló va nàixer a Suera el 21 de juliol de 1911. De molt xicotet va ser iniciat pel seu pare en els estudis musicals. Davant la seua prometedora joventut i grans facultats innates per a la música, es va determinar nomenar-ho director de la banda del seu poble natal a l’edat de 17 anys.
En 1933 va prendre la direcció de la Banda de l’Alcora, amb la qual va aconseguir destacats premis. Va estar al capdavant de l’agrupació fins a 1936. Al febrer de 1945 va contraure matrimoni amb l’alcorina Carmen Chiva Mascarós, amb la qual va tindre dos fills.
De 1943 a 1949 va dirigir la “Unió Musical Santa Cecilia” d’Onda. En 1949 va prendre possessió de la direcció de la Banda Municipal de Terol, fins a 1953, any en què va passar a dirigir la Banda de la Carolina (Jaén), sent destinat posteriorment, en 1957, a dirigir la Banda Municipal de Bujalance (Còrdova).
En 1957 va aprovar les oposicions al Cos Tècnic de Directors de Bandes de Música Civils “Segona categoria”. Ha sigut també director d’un grup teatral, dedicat principalment al gènere de la sarsuela.
Són moltes i variades les seues composicions musicals: valsos, boleros, nadales, marxes processionals, himnes, etc., però destaquen especialment els seus pasdobles, amb els quals es va introduir en l’estil propi de les regions on va viure.
Cal recordar que Macián és l’autor del llorejat pasdoble titulat “Un dia de Dobla”, dedicat a l’Ajuntament de l’Alcora, amb el qual va immortalitzar la cèlebre festa pasqual alcorina. Aquest és un exemple del seu ampli repertori dedicat a la capital de l’Alcalatén, a les seues festes i tradicions, personalitats, institucions locals, etc.
També és ressenyable el seu interés cap a la música descriptiva, ja que va ser un compositor que va portar la narrativa i la descripció dels fets, llocs i sentiments a la música, plasmats en una perfecta elecció i ús dels instruments.
El seu amor i passió per l’Alcora va ser tal, que fins i tot la seua més exquisida i noble afició, més enllà de la música, va ser la ceràmica artística, per a això va construir el seu particular taller.
El mestre va morir l’1 de gener de 1972, a l’edat de 60 anys, deixant un valuós i quantiós llegat musical, superant els 200 opus o composicions.
Per tot l’exposat “considerem que Eugenio Macián Cervelló mereix, sense cap mena de dubte, ser inscrit en el Llibre de Distincions i Honors, amb el nomenament honorífic a títol pòstum, de Fill Adoptiu de la Vila de l’Alcora”, conclou el cronista oficial.
