TERRISSA

Quan el comte d’Aranda va instal·lar la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana a l’Alcora, es va fixar en diversos avantatges que li oferia aquesta població dels seus dominis senyorials, com ara la proximitat a la mar (per a afavorir l’exportació dels productes), però sobretot l’existència d’un important sector terrissaire, la qual cosa significava abundància de matèries primeres (argila, llenya, aigua) i també mà d’obra especialitzada capaç de encarregar-se d’alguns departaments de la seua manufactura (torns, forns, preparació de l’argila…).

En efecte, el segle XVIII és probablement el període àlgid de la terrisseria a l’Alcora. És possible que al llarg d’aquesta centúria hi hagués sempre més de 20 cantereries, teuleries i rajoleries treballant al mateix temps i convivint amb la Reial Fàbrica. Però l’origen d’aquest sector és molt anterior: a la fi del segle XVI hi ha documentats 8 terrissers, sent la cita més antiga fins ara a què es refereix a Baltasar Llidó (1546).

D’aquestes sagues de terrissaires, 2 criden especialment l’atenció: els Redolat, amb 12 generacions de terrissers i rajolers (des del 1578 fins a la dècada de 1950), i els Nomdedéu, últims terrissers de l’Alcora, que van tancar la seva cantereria en 2002 després de generacions i més de 200 anys de professió.

La dilatada tradició terrissera de l’Alcora està representada al Museu per una col·lecció completa de la producció del taller de la família Nomdedéu, més d’un centenar de peces il·lustratives dels nombrosos usos de la terrissa popular: cànters i marraixes per a l’aigua, gerres d’oli i per a conservar aliments, llibrells per a la matança del porc, menjadores i bevedores per als animals de corral, cossis per a la bugada, etc. A més d’aquestes peces de producció recent (dècada de 1990), s’hi conserven també extraordinàries peces antigues, com ara dues grans gerres d’oli d’uns 800 litres de capacitat, de mitjans del segle XIX, obra del taller dels Aicart; dues gerres de vi del taller de Gabriel Redolat (finals del segle XVI), recuperades de la volta de l’església de la Sang , una gerra d’oli signada per Pere Joan Nomdedéu i datada el 1925 i algunes teules del taller de Josep Montañés, de la segona meitat del segle XVIII i recuperades també de l’església de la Sang.

La col·lecció es completa amb l’utillatge del taller dels germans Nomdedéu Medina, tancat el 2002, amb totes les eines emprades en el procés de treball a la cantereria (forques i pales per al forn, canyes, escuradents i agulles per a treballar el fang, els llibrells d’esmaltar, carrilets i falquetes per a carregar el forn, discos o rodells per a tornejar les peces…). Destaca, per sobre de tot, un torn de peu procedent de la Reial Fàbrica, adquirit per Pere Joan Nomdedéu el 1944 i datat cap a mitjans del segle XIX, a jutjar pel desgast produït per la pressió del peu en les dues cares de la roda inferior o falda.