SEGLES XIX I XX

El segle XIX s’inicia a l’Alcora amb el pas de la Reial Fàbrica a mans dels ducs d’Híjar, familiars i hereus del darrer comte d’Aranda, D.Pedro Pablo.

Desprès d’unes dècades de certa continuïtat en la producció i nombroses convulsions socials (Revolta dels Caragols en 1801, Guerra de la Independència en 1808-1814, Trienni Liberal en 1820-1823), la fàbrica entra en certa decadència fins que és arrendada (1851) i desprès comprada (1858) pels germans Maties i Ramón Girona, que generalitzaran l’estampació calcogràfica, una tècnica de decoració ceràmica de caràcter industrial, que permet l’abaratiment dels costos.

En l’aplicació de l’estampació calcogràfica, l’Alcora fou un centre pioner en Espanya. Coneguda des del segle XVIII a Anglaterra, aquesta tècnica decorativa arriba amb la contractació de Francesco Rolandi en 1819. El 10 de maig del mateix any el Duc d’Híxar sol·licita la patent per a la fabricació de pisa estampada en Espanya durant un període de 12 anys. Però l’abolició dels drets senyorials durant el Trieni Liberal deixarà aquesta sol·licitud sense resposta.

Malgrat tot, l’aplicació d’estampació sobre porcellana, pisa i terra de pipa es perllongarà en l’Alcora fins darreries del segle XIX, amb l’ajut puntual de tècnics estrangers procedents de Sant Petersburg, Staffordshire i Bristol.

L’estampació compartí espai amb la producció de vaixelles blanques o discretament perfilades i amb sèries ornamentals heretades de l’esplendorós passat.

En 1895 la Fàbrica Gran (com era coneguda aleshores) passa a mans de Cristóbal Aicart, el seu darrer propietari. Peces com les canterelles en forma de petxina o les botelles globulars amb coll de tulipa són les aportacions d’aquesta etapa a la història d’una manufactura que es mantingué en actiu més de 2 segles.